Epístola a Titus 3
1Amonestals que estigan submissos als prínceps y á las potestats, quels obehescan, que estigan apercebits pera tota obra bona,
2Que no digan mal de ningú, que no sian pledegistas, ans be modestos, mostrant tota mansuetut envers tots los homes;
3Perqué nosaltres mateixos també algun temps fórem necis, incréduls, desencaminats, esclaus de varios afectes y plahers, vivint en malícia y en enveja, aborribles y aborrintnos los uns als altres.
4Emperó quant s'aparegué la bondat del Salvador nostre Deu, y son amor envers los homes,
5No per obras de justicia que haguessem fet nosaltres, sinó segons sa misericordia, ell nos feu salvos, per lo baptisme de regeneració y renovació del Esperit Sant;
6Lo qual derramá ell sobre nosaltres abundantment per Jesu-Christ Salvador nostre;
7A fi de que justificats per sa gracia fossem fets hereus, conforme la esperansa de la vida eterna.
8Paraula fiel es aquesta, y estas cosas vull que las afirmias constantment, peraqué los, que han cregut en Deu procurian conservar las obras bonas. Estas cosas son bonas y profitosas á tothom.
9Emperó evita qüestions necias, y genealógicas, y disputas, y debats, sobre la lley, perqué son inútils y vanas.
10Fuitg del home heretge després de la primera y segona amonestació;
11Sabent quel que es tal está pervertit, y peca, essent condemnat per sa propia conciencia.
12Quant jo t'envihi Artemas ó á Tichich, dónat pressa á venir á mi á Nicopolis, perqué he determinat passar allí l'hivern.
13Envia en devant ab diligencia á Zenas, doctor de la lley, y á Apolo, procurant que nols faltia res.
14Y aprengan també los nostres á exercitar los primers las bonas obras per las cosas que son necessarias, á fi de que no sian infructuosos.
15Te saludan tots los que están ab mi. Saluda tu als quens aman en la fe. La gracia de Deu sia ab vosaltres. Amen.