Segona Epístola de Pere 1
1Los exorta á que tenint presents los dons rebuts de Deu adelantian en la virtut per poder tenir entrada abundant en lo regne del Senyor. Dona á enténdrer que está prop sa mort, y mostrant la veritat del Evangeli proposa lo medi d'aprofitarse d'ell. SIMO Pere, servo y Apóstol de Jesu-Christ, als que alcansaren igual fe ab nosaltres per medi de la justicia de nostre Deu y Salvador Jesu-Christ:
2Gracia y pau cumplerta sia á vosaltres en lo coneixement de Deu y de Jesu-Christ nostre Senyor.
3Axí com totas las cosas que pertanyen á la vida y á la pietat nos han estat donadas per la virtut de Deu, mediant lo coneixement de aquell quens cridá per sa propia gloria y virtut.
4Per lo qual nos han estat donadas moltas y preciosas promesas, peraqué per ellas sian fets participants de la naturalesa divina, fugint de la corrupció de la concupiscencia que hi ha en lo mon.
5Y ademés d'aixó vosaltres, aplicant tot cuydado, anyadiu á vostra fe virtut, y ála virtut ciencia.
6Y á la ciencia templansa, y á la templansa paciencia, y á la paciencia pietat,
7Y á la pietat amor fraternal, y al amor fraternal caritat.
8Perqué si aquestas cosas se troban y abundan en vosaltres, nous deixarán estérils ni infructíferos en lo coneixement de nostre Senyor Jesu-Christ.
9Emperó aquell á qui faltan estas cosas, es cego y va á palpentas, olvidant que ha estat purificat de sos antichs pecats.
10Per lo tant, germans, siau abans solicits de fer segura vostra vocació y elecció, perqué fent aixó no cauréu may:
11Puix axí vos será donada abundantment la entrada en lo regne etern de nostre Senyor y Salvador Jesu-Christ.
12Per lo qual no cessaré d'amonestarvos sempre sobre aquestas cosas, encaraqué estigau instruhits y confirmats en la present veritat.
13Perqué tinch per just mentras estich en aquest tabernacle lo excitarvos ab amonestacions;
14Estant cert de que luego tinch de deixar aquest mon tabernacle, segons també m'ho ha declarat nostre Senyor Jesu-Christ.
15Además que jo procuraré que fins després de ma mort pugau vosaltres fer memoria d'aquestas cosas.
16Perqué nosaltres no havem seguit faulas ingeniosas quant vos havem fet conéixer lo poder y la presencia de nostra Senyor Jesu-Christ, sinó com testimonis de vista de sa magestat.
17Perqué ell rebé de Deu Pare honra y gloria, quant baixá á ell de la magnífica gloria una veu d'aquesta manera: Aquest es mon amat Fill, en qui jom he complascut, á ell ohiu.
18Y aquesta veu que vingué del cel l'ohirem nosaltres quant estavam ab ell en la montanya santa.
19Y encara tenim mes ferma la paraula dels profetas; á la cual feu be d'aténdrer, com á un'antorxa que resplandeix en lloch obscur, fins quel dia clarejia, y l'estrella del matí nasquia en vostres cors:
20Entenent primer assó, que ninguna profecía de l'Escriptura es d'interpretació particular.
21Puix en lo temps antich no fou donada la profecía per voluntat d'homa, sinó que los varons sants de Deu parlaren com inspirats del Esperit Sant. CAP. II. Descriu las malas arts dels falsos doctors, y parla de sos deixebles, y del cástich terrible que vindrá sobre ells, y avisa als fiels que sen guardian.