Epístola als Efesis 4
1Per aixó jo, presoner del Senyor, vos suplico que camineu dignament en la vocació á que sou cridats,
2Ab tota humilitat y mansuetut, ab paciencia, suportantvos uns á altres ab caritat,
3Procurant mantenir l'unitat del Esperit en lo vincle de la pau.
4Hi ha un cos, y un Esperit, axí com sou cridats á una esperansa de vostra vocació,
5Un Senyor, una fe, un baptisme,
6Un Deu y Pare de tots, ques sobre tots, y en totas las cosas, y en tots nosaltres.
7Mes á cada hu de nosaltres l'hi ha estat donada la gracia conforme á la mida del do de Christo.
8Per lo qual diu: Quant pujá en lo alt sen portá catiu lo captiveri; doná dons als homes.
9(Y que ell pujá, ¿que es sinó que havía baixat primer als paratges mes baixos de la terra?
10Ell que baixá, es lo mateix també que pujá sobre tots los cels, peraqué umplís totas las cosas.)
11Y ell mateix doná á uns Apóstols, á altres Profetas, á altres Evangelistas, y á altres Pastors y Doctors.
12Pera la perfecció dels sants, pera l'obra del ministeri, pera la edificació del cos de Christo;
13Fins que tots arribem en la unitat de la fe y del coneixement del Fill de Deu á varó perfet, á la mida de la edat madura de Christo;
14Peraqué no siam ja mes infants fluctuant, yns deixem portar aquí y allí de qualsevol vent de doctrina per la malignitat dels homes, que enganyan ab astucia per introduhir l'error.
15Ans be parlant la veritat en caritat, crescam en totas las cosas en aquell ques lo cap, so es, Christo;
16De qui tot lo cos connexo y unit per tota juntura, per la qual subministra aliment á proporció, segons l'obra eficás de cada membre, pren increment pera edificarse ell mateix en caritat.
17Aixó donchs vos dich, y testifico en lo Senyor, que no camineu com caminan los demés Gentils en la vanitat de son pensament,
18Tenint l'entenimient oscurit en las tenebras, alienats de la vida de Deu per l'ignorancia que hi ha en ells, per rahó de la ceguedad de son cor;
19Los quals desesperant s'entregaren ells mateixos á la disolució, á obras de tota impuresa, á l'avaricia.
20Mes vosaltres no haveu aprés axí á Christo.
21Si es quel hajau ohit, y hajau estat ensenyats per ell, com la veritat es en Jesús:
22A despullarvos del home vell, segons lo qual fou vostra antigua conversació, que es corrompuda conforme á las enganyosas concupiscencias;
23Renovauvos en l'esperit de vostre ánimo,
24Y vestiuvos del home nou, que fou criat segons Deu en justicia y en santedat de veritat.
25Fer lo tant deixant la mentida, parlau veritat cada qual ab son prohisme; puix som membres los uns dels altres.
26Enfadauvos, y no pequeu: nos ponguia lo sol sobre vostra ira.
27Ni doneu entrada al dimoni.
28No robia mes aquell que robava, ans be treballia, obrant ab sas mans lo ques bo, peraqué tinga de que donar al menesterós.
29No isca paraula mala de vostra boca, sinó la ques bona pera edificació de la fe, y donia gracia als oyents.
30Y no contristeu al Esperit Sant de Deu, en qui foreu sellats peral dia de la redempció.
31Sia desterrada de vosaltres tota amargura, y ira, y indignació, y clamor, y blasfemia, ab tota malicia:
32Ans be siau benignes los uns als altres, misericordiosos, perdonantvos reciprocament, axí com també vos ha perdonat Deu per Christo. CAP. V. Exorta als Efesis ab l'imitació de Jesu-Christ, á que s'apartian de tot vici, y s'emplehin en obras bonas, y tracta de la santedat del matrimoni.