Epístola als Filipencs 2
1En lo demés, germans meus, regositjaus en lo Senyor. A mi certament nom es molest l' escriureus las mateixas cosas, y á vosaltres vos es necessari.
2Guardaus dels cans, guardaus dels mals operaris, guardaus de l'incisió.
3Perqué nosaltres som la circumcisió, los que servim á Deu en esperit, yns gloriam en Christo Jesús, y no tenim contiansa en la carn:
4Encaraqué jo podría tenir també confiansa en la carn. Si algú creu que té de que confiar en la carn, jo mes,
5Que he estat circumcidat al vuyté dia, del llinatge d'lsrael, de la Tribu de Benjamí, Hebreu d'Hebreus; en quant á la lley, Fariseu;
6En quant á zel, perseguidor de l'Iglesia de Deu; en quant á la justicia ques de la lley, he viscut irreprensible.
7Mes las cosas quem fóren guanys las he reputadas com perduas per Christo.
8Y en veritat tot ho tinch per perdua per l'excellencia del coneixement de Jesu-Christ Senyor meu; per amor del qual tot ho he perdut, y ho conto com fems, ab tal que guanyia á Christo,
9Y sia trobat en ell, sens tenir ma propia justicia, que es de la lley, sinó la ques per la fe de Christo Jesús: la justicia, ques de Deu per la fe;
10Peraqué puga coneixer á ell, yl poder de sa resurrecció, y la comunicació de sos sufriments, essent conforme á sa mort;
11Per si d'alguna manera puch arribar á la resurrecció ques dels morts:
12No que l'haja alcansada ja, ni que sia jo perfet; emperó seguesch ma carrera, per véurer si d'alguna manera puch alcansar alló pera lo qual vaitg esser pres de Christo Jesús.
13Germans, jo no considero haver ho ja alcansat; mes jo fas aixó olvidant las cosas que quedan derrera, y avantsantme á las que están devant,
14Corro envers la marca per' alcansar lo premi de la alta vocació de Deu en Christo Jesús.
15Y axí siam tots los que som perfets d'un mateix sentiment: y si en alguna cosa pensau d'altra manera, Deu també vos ho revelará.
16Mes en quant á lo que havem ja arribat, tingam uns mateixos sentiments, y permanescam en una mateixa regla.
17Siau, germans, imitadors meus y no perdeu de vista als que caminan axí, segons l'exemple que teniu nostre.
18Perqué molts caminan, (dels quals vos he dit altras vegadas, y ara ho repetesch plorant) que son enemichs de la creu de Christo;
19Lo fi dels quals es la perdició; lo Deu dels quals es son ventre, y la gloria dels quals es en sa confusió que gustan de cosas terrenals.
20Emperó nostra conversació es en los cels, d'ahont esperam també al Salvador nostre Senyor Jesu-Christ,
21Lo cual transformará nostre vil cos pera ferlo semblant á son cos gloriós, segons aquell poder ab que pot subjectar també á sí totas las cosas. CAP. IV. Ultima exortació del Apóstol á la práctica de totas las virtuts, y son agrahiment per lo socorro que li havian enviat.