Primera Epístola de Pere 2
1Deixant donchs tota malicia, y tot engany, y hipocresía, y envejas, y tota classe de calumnias;
2Com infants recent nats cobdiciau la llet pura de la paraula, peraqué ab ella crescau en salut,
3Si es que haveu gustat quant dols es lo Senyor;
4Arrimantvos al qual com á pedra viva, refusada en veritat pels homes, emperó escullida de Deu y apreciada.
5Vosaltres també com pedras vivias sou sobredificats casa espiritual, sacerdoci sant, pera oferir sacrificis espirituals acceptes á Deu en Jesu-Christ.
6Per lo qual se troba en la Escriptura: Mirau, jo poso en Sion la pedra principal cantonera, escullida, preciosa, yl que crega en ella no será confundit.
7Ella es donchs honra á vosaltres que creheu; emperó pels incréduls, la pedra que refusaren los que edifican, aqueixa fou feta cap de cantó;
8Y pedra d'ensopech, y pedra d'escándol pels que ensopegan en la paraula, y no creuhen en alló per lo qual fóren ordenats.
9Mes vosaltres sou lo llinatge elegit, lo sacerdoci real, la nació santa, lo poble d'adquisició; peraqué publiqueu las alabansas d'aquell queus ha cridat de las tenebras á sa maravellosa llum:
10Vosaltres que en altre temps no erau poble, mes ara sou poble de Deu; que no havíau alcansat misericordia, mes ara haveu alcansat misericordia.
11Vos suplico, caríssims, com á estrangers y pelegrins, queus abstingau dels desitgs carnals que combaten contra l'ánima,
12Tenint vostra conducta honesta entrels Gentils; peraqué axí com ara murmuran de vosaltres com á malfactors, considerantvos per vostras obras bonas que veurán, glorifiquian á Deu en lo dia de la visitació.
13Someteuvos donchs á tota ordenansa d'humana criatura per amor del Senyor, ja sia al rey, com á superior,
14O als gobernadors, com enviats per ell pera cástich dels malfactors, y per alabansa dels bons:
15Perqué tal es la voluntat de Deu, que fent be poseu silenci á l'ignorancia dels homes imprudents:
16Com á llibres, y no usant la llibertat per capa de la malicia, sinó com servos de Deu.
17Honrau á tothom. Amau la germandat. Temeu á Deu. Donau honra al rey.
18Sirvents, siau obedients als amos ab tot temor, no tant sols als bons y moderats, sinó també als de geni impertinent.
19Puix es digne de gracia, si algú per respecte á Deu sufreix molestias, patint injustament.
20Perqué ¿quina gloria es, si quant sou abofetejats per vostras faltas ho preneu ab paciencia? Emperó si fent be sufriu ab paciencia, aqueixa es gracia devant de Deu.
21Puix pera aixó foreu cridats, ja que Christo sufrí també per nosaltres, deixantnos un exemple pera que seguissem sos pasos;
22Lo qual no pecá, ni fou trobat engany en sa boca;
23Lo qual essent malehit, no malehía; patint, no amenassava, sinó que s'entregá á aquell quel judicava injustament:
24Lo mateix que portá nostres pecats en son cos sobrel arbre; peraqué morts nosaltres als pecats visquéssem á la justicia, per las llagas del qual fóreu vosaltres curats.
25Puix vosaltres erau com ovellas esgarriadas; mes ara vos haveu retornat al Pastor y Bisbe de vostras ánimas. CAP. III. Dona saludables avisos als casats en particular, y exorta á tots los fiels á la caritat, y innocencia de vida, y á la paciencia en la adversitat á imitació de Jesu-Christ.