Primera Epístola de Pere 3
1Axi mateix las mullers sian obedients á sos marits; á fi de que si alguns no obeheixen la paraula, pugan també sens la paraula, per la conversació de sas mullers, esser guanyats,
2Quant considerian vostra santa conversació en temor.
3L'adorno de las quals no sia exterior, ó cabells rissats, ó adornos d'or, ó gala en sos vestits.
4Sinó sia l'home interior del cor en l'incorruptibilitat d'un esperit pacífich y modest, que es de gran valor á la presencia de Deu.
5Puix d'aquest modo s'adornavan antiguament las santas donas que esparavan en Deu, estant somesas á sos propis marits.
6Axí com Sara obehía á Abraham apellidantlo Senyor; de la qual sou fillas mentras feu be, y no temeu ninguna perturbació.
7Axí mateix, marits, cohabitau ab ellas segons ciencia, donant honra á la muller, com á un vas mes flach, y com á coherevas que son ab vosaltres de la gracia de la vida, peraqué no trobian destorb vostras oracions.
8Y finalment siau tots d'un mateix ánimo, essent compassius, amants de la germandat, misericordiosos, modestos, humils:
9No tornant mal per mal, ni maledicció per maledicció, ans be al contrari benehint: Puix per aixó fóreu cridats, peraqué possehiu benedicció per herencia.
10Perqué lo qui amia la vida y vulla véurer los dias bons, refrenia sa llengua del mal, y sos llavis no parlian engany.
11Desvihis del mal, y obria be; busquia pau, y vaja detrás d'ella.
12Puix lo Senyor té fixos los ulls sobrels justos, y sos oidos á las pregarias d'ells; emperó lo rostro está contra aquells que obran mal.
13¿Y qui es lo qui podrá danyarvos, si abrassau lo be?
14Y també si patiu alguna cosa per amor de la justicia sou benaventurats. Per lo qual no temau de son terror, nius turbeu.
15Ans be santificau al Senyor Deu en vostres cors, aparellats sempre pera respóndrer á tot aquell queus preguntia la rahó de l'esperansa ques en vosaltres.
16Mes ab mansuetut y temor, tenint bona conciencia; peraqué en lo que diuhen mal de vosaltres sian confundits los que desacreditan vostra santa conversació en Christo.
17Puix millor es, si es la voluntat de Deu, que sufriu per fer be que per fe mal.
18Perqué també Christo una vegada morí per nostres pecats, lo just per los injustos, pera oferirnos á Deu, essent á la veritat mort en la carn, peró vivificat per l'Esperit.
19En lo qual aná també á predicar als esperits que estavan en presó:
20Los quals en altre temps havían estat incréduls, quant en los dias de Noé los estava esperant la paciencia de Deu mentras que fabricava l'arca; en la qual pocas personas, so es, vuyt se salvaren per aygua.
21Lo que era figura del baptisme d'ara queus fa salvos: no la purificació de las immundicias de la carn, sinó la promesa de la bona conciencia envers Deu per la resurrecció de Jesu-Christ;
22Lo qual sen aná al cel, y está á la dreta de Deu, essentli somesos los ángels, las potestats, y las virtuts. CAP. IV. Exorta á fugir dels vicis antichs, y á la práctica de las virtuts per atraurer á la fe als Gentils, y diu que debem alegrarnos de patir per amor de Christo.