Primera Epístola de Pere 1
1Dona gracias á Deu per havernos cridat á la fe y á la vida eterna, á la qual se arriba per moltas tribulacions. Exorta als fiels á la puresa de vida, recordantlos que han estat redimits ab la sanch de Jesu-Christ. PERE, Apóstol de Jesu-Christ, als estrangers que están espargits per lo Ponto, Galacia, Capadocia, Asia, y Bithinia,
2Elegits segons la presciencia de Deu Pare per la santificació del Esperit, pera obehir y ser aspergits ab la sanch de Jesu-Christ, gracia y pau vos sia multiplicada.
3Benehit sia lo Deu y Pare de nostre Senyor Jesu-Christ, lo qual conforme á sa abundant misericordia, nos ha reengendrat pera esperansa de vida, per la resurrecció de Jesu-Christ d'entrels morts,
4Pera una herencia incorruptible, que no pot contaminarse ni enmustuhirse, reservada en lo cel pera vosaltres,
5Que sou guardats per lo poder de Deu per medi de la fe, pera la salvació que está prompta pera ser mostrada en l'últim temps.
6En lo que vosaltres vos regositjareu molt, encaraqué al present convé que siau afligits per un poch de temps en varias tentacions;
7Peraqué la proba de vostra fe sent mes preciosa quel or pereixedor (lo qual es acrisolat ab foch) sia trobada en alabansa, y honra, y gloria en l'aparició de Jesu-Christ:
8Al qual amau, encaraqué nol haveu vist, en qui creheu ara sens véurel; y crehent en ell vos regositjau ab goitg inefable y ple de gloria;
9Alcansant lo fi de vostra fe, que es la salvació de vostras ánimas.
10De la qual salvació inquiriren y indagaren ab diligencia los profe tas que vaticinaren de la gracia que havía de venir sobre vosaltres;
11Escudrinyant quant ó en quin punt de temps la significava l'Esperit de Christo que estava en ells, anunciant los sufriments que havían de ser en Christo, y las glorias quels seguirían.
12Als quals fou revelat que no pera sí mateixos, sinó pera vosaltres administravan las cosas que ara vos son anunciadas per aquells queus han predicat l'Evangeli, havent estat enviat del cel l'Esperit Sant, á las quals cosas desitjan mirar los ángels.
13Per lo tant cenyius los lloms de vostre enteniment, siau sobris, y esperau fins al fi per aquella gracia queus ha de ser presentada en la revelació de Jesu-Christ:
14Axí com fills obedients, no conformantvos ab los desitgs que abans teníau en vostra ignorancia;
15Sinó segons es sant aquell que vos ha cridat, siau vosaltres també sants en totas las accions;
16Perqué escrit está: Seréu Sants, perqué jo so Sant.
17Y si invocau com á pare á aquell que sens accepció de personas judica segons l'obra de cada hu, viviu en temor lo temps de vostra peregrinació;
18Sabent que haveu estat rescatats de vostra vana conversació, (que rebereu de vostres pares) no ab or ni plata, que son cosas corruptibles;
19Sinó ab la preciosa sanch de Christo, com de un anyell immaculat y sens taca;
20Predestinat ja en veritat abans de la creació del mon, peró manifestat en los últims temps per amor de vosaltres,
21Que per ell creheu en Deu que ressuscitá d'entrels morts, y li ha donat gloria peraqué vostra fe y vostra esperansa fossen en Deu.
22Vehent que haveu purificat vostras ánimas, obehint la veritat per medi del Esperit en amor sincer de fraternitat, amauvos uns als altres fervorosament ab un cor pur.
23Ja que haveu renascut, no de llavor corruptible, sinó incorruptible per la paraula de Deu viu, y que permaneix eternament.
24Perqué tota carn es com l'herba, y tota sa gloria com la flor del herba: se seca l'herba y cau la flor.
25Mes la paraula del Senyor permaneix pera sempre. Y aquesta es la paraula queus ha estat predicada per l'Evangeli. CAP. II. Amonesta als Christians á que sian sincers y sens malicia, com los infants, y á ques conduhescan segons exigeix la dignitat de reys y de sacerdots de que gosan, exercitantse en las virtuts propias dels deixebles de Christo.