Primera Epístola de Joan 3
1Considerau quina caritat nos ha donat lo Pare volent que tingam lo nom de fills de Deu, y ho siam. Per aixó lo mon nous coneix, perqué nol coneix á ell.
2Caríssims, ara som fills de Deu, y no apareix encara lo que havem de ser. Mes sabem que quant ell apareixerá serám semblants á ell, per quant nosaltres lo veurém axí com ell es.
3Y tot aquell que té aquesta esperansa en ell, se purifica á sí mateix axí com ell es pur.
4Tot aquell que fa pecat traspassa la lley, perqué lo pecat es transgressió de la lley.
5Y sabeu que ell aparegué pera tráurer nostres pecats; y no hi ha pecat en ell.
6Tot aquell que permaneix en ell no peca, y tot lo qui peca nol ha vist ni conegut.
7Fillets, nous enganyia ningú. Lo qui fa justicia es just, axí com ell també es just.
8Lo qui comet pecat es del diable, perquél diable desdel principi pecá. Per aixó aparegué lo Fill de Deu pera destruir las obras del diable.
9Tot aquell ques nat de Deu no fa pecat, perqué la llavor de Deu habita en ell y no pot pecar, perqué es nat de Deu.
10En aixó son coneguts los fills del diable. Tot aquell que no practica la justicia no es de Deu, nil que no ama á son germá:
11Perqué aquesta es la doctrina que haveu ohit desdel principi, queus ameu los uns als altres.
12No axí com Cain, que era del maligne, y matá á son germá. ¿Y peraquél matá? Perqué sas obras eran malas, y las de son germá bonas.
13No estranyeu, germans, sius aborreix lo mon.
14Nosaltres coneixem que havem passat de mort á vida en que amam als germans. Lo qui no ama á son germá está en la mort.
15Qualsevol que aborreix á son germá es homicida. Y sabeu que ningun homicida té vida eterna que permanesca en ell mateix.
16En aixó coneixem la caritat de Deu, en que posá ell sa vida per nosaltres; y nosaltres debem posar nostra vida per los germans.
17Lo qui tinga riquesas d'aquest mon, y vegia á son germá que té necessitat, y li tanca sas entranyas de compassió, ¿com habita la caritat de Deu en ell?
18Fillets meus, no amem de paraula ni de llengua, sinó de obra y de veritat.
19En aixó coneixem que som de la veritat, y axí alentarém nostres cors devant de Deu.
20Perqué si nostre cor nos repren, Deu es major que nostre cor, y sab totas las cosas.
21Caríssims, si nostre cor nous repren, llavors tenim confiansa envers Deu:
22Y quant li demanem rebrém d'ell, perqué guardam sos manaments, y fem las cosas que son agradables á sa vista.
23Y aquest es son manament: Que cregam en lo nom de son Fill Jesu-Christ, yns amem los uns als altres, com nos ho ha manat.
24Yl qui guarda sos manaments está en Deu, y Deu en ell; y en aixó sabem que ell permaneix en nosaltres per l'Esperit quens ha donat. CAP. IV. Per la fe y la caritat se discerneixen los esperits que son de Deu dels que nou son. Nos exorta al amor de Deu y del próxim, y diu que la perfeta caritat exclou tot temor.