Primera Epístola de Joan 4
1Carissims, no cregau á tot esperit, emperó proban los esperits si son de Deu; perqué s'han alsat molts falsos profetas en lo mon.
2En aixó se coneix l'Esperit de Deu: tot esperit que confessa que Jesu-Christ vingué en carn, es de Deu;
3Y tot esperit que no confessa que Jesu-Christ vingué en carn, no es de Deu. Y aquest tal es l'esperit del antichrist, de quí haveu ohit que ve, y que ara ja está en lo mon.
4Vosaltres fillets sou de Deu, y venceréu á aquell: perqué lo quí está en vosaltres es major quel que está en lo mon.
5Ells son del mon: per aixó parlan del mon, yl mon los ou.
6Nosaltres som de Deu. Qui coneix á Deu, nos ou; lo qui no es de Deu, nons ou: en aixó coneixem l'esperit de veritat yl esperit d'error.
7Caríssims, amemnos los uns als altres, perqué la caritat ve de Deu. Y tot aquell que ama es nat de Deu y coneix á Deu.
8Lo qui no ama no coneix á Deu, perqué Deu es caritat.
9En aixó se demostra la caritat de Deu envers nosaltres, en que Deu enviá al mon á son Fill unigénit peraqué viscam per ell.
10En aixó consisteix la caritat; no en que nosaltres hajam amat á Deu, sinó que ell nos amá primer á nosaltres, y enviá son Fill en propiciació per nostres pecats.
11Caríssims, si Deu nos amá d'aquesta manera, també debem amarnos los uns als altres.
12Ningú vegé jamay á Deu. Sins amassem los uns als altres, Deu está en nosaltres, y sa caritat es perfeta en nosaltres.
13En aixó coneixem que estam en ell, y ell en nosaltres, en que nos ha donat de son Esperit.
14Y nosaltres lo vegerem, y donarem testimoni quel Pare enviá son Fill pera ser Salvador del mon.
15Qualsevol que confessia que Jesús es Fill de Deu, Deu está en ell y ell en Deu.
16Y nosaltres havem conegut y cregut á la caritat que Deu té per nosaltres. Deu es caritat, y qui permaneix en caritat, en Deu permaneix, y Deu en ell.
17Per aixó fou perfeccionada la caritat de Deu ab nosaltres, peraqué tinguessem confiansa en lo dia del judici; puix com ell es axí, som nosaltres en aquest mon.
18En la caritat no hi ha temor: emperó la caritat perfeta llansa fora lo temor; perqué lo temor té pena: y axí lo qui tem no es perfet en la caritat.
19Donchs ameu á Deu, perqué Deu nos amá primer.
20Si algú digués; Jo amo á Deu, y aborrís á son germá, mentider es: perqué qui no ama á son germá al qual veu, ¿com pot amar á Deu á qui no veu?
21Y aquest manament tenim d'ell. Quel qui ama á Deu, ama també á son germá. CAP. V. Virtut admirable de la viva fe y de la caritat. Tres testimonis en la terra demostran que Christo es verdader Home, y altres tres en lo cel lo demostran verdader Fill de Deu, en qual fe troba l'home la vida eterna.