Epístola als Gàlates 3
1¡O Galatas insensats! ¿quius ha hetxissat pera no obehir la veritat; devant los ulls dels quals ha estat representat Jesu-Christ, crucificat en mitg de vosaltres mateixos?
2Assó solament desitjo saber de vosaltres: ¿Haveu rebut l'Esperit per las obras de la lley, ó per la predicacíó de la fe?
3¿Tant necis sou, que havent comensat en esperit, acabeu en carn?
4¿Haveu sufert tantas cosas en va, si es que sian en va? & ¿Aquell donchs queus comunicá l'Esperit, y obrá miracles entre vosaltres, ho fa per las obras de la lley, ó per la predicació de la fe?
6Axí com está escrit: Abraham cregué á Deu, y li fou imputat á justicia.
7Reconeixeu donchs quels que son de la fe, eixos son fills d'Abraham.
8Y l'Escriptura, prevent que Deu havía de justificar als Gentils per la fe, anuncía primer á Abraham dihent: En tu serán benehidas totas las gents.
9Axí los que son de la fe serán benehits ab lo fiel Abraham.
10Perqué tots quants son de las obras de la lley, están baix la maledicció; puix está escrit: Malehit tot aquell que no permanesca en totas las cosas que están escritas en lo llibre de la lley pera ferlas.
11Y que ningú en la lley es justificat devant de Deu es manifest, perquél just viu de la fe.
12Y la lley no es de la fe: Emperó lo qui fassa aquellas cosas viurá en ellas.
13Christo nos redimí de la maledicció de la lley; essent fet maledicció per nosaltres perqué está escrit: Malehit tot aquell que penja en un arbre:
14Peraqué la benedicció de Abraham puga venir sobrels Gentils per Jesu-Christ, á fi de que per la fe rebiam la promesa del Esperit.
15Germans, parlo com á home: un testament encaraqué sia de home, ab tal que sia confirmat, ningúl anulla, nil adiciona.
16Y las promesas fóren fetas á Abraham y á sa progenie. No parla de la progenie com de molts, sinó com de un. Y á ta progenie ques Christo.
17Emperó jo dich assó: Quel testament confirmat per Deu en Christo, la lley, donada quatrecents y trenta anys després, no pot anullarlo pera fer vana la promesa.
18Perqué si la herencia es pera la lley, ja no es per la promesa. Y Deu feu la donació á Abraham per promesa.
19¿Peraqué donchs la lley? Per causa de las transgressions fou posada fins que vingués la progenie, á qui era feta la promesa, ordenada per ángels en ma d'un mediador.
20Emperó lo mediador no es de un sol, y Deu es un.
21¿Es donchs la lley contra las promesas de Deu? No per cert. Perqué si s'hagués donat una lley que pogués vivificar, verdaderament la justicia sería per la lley.
22Mes l'Escriptura enclogué tot baix del pecat, peraqué la promesa fos donada per la fe en Jesu-Christ als que creuhen.
23Emperó abans que la fe vingués, estavam baix la custodia de la lley, tancats en aquella fe que després havía de ser revelada.
24Y axí la lley fou lo preceptor quens conduhí á Christo, peraqué fossem justificats per la fe.
25Mes desde que vingué la fe, ja no estám baix lo preceptor.
26Perqué tots sou fills de Deu per la fe, que es en Christo Jesús.
27Puix tots los que haveu estat batejats en Christo, estau revestits de Christo.
28No hi ha Jueu, ni Grech; no hi ha servo, ni llibre; no hi ha mascle, ni fembra. Perqué tots vosaltres sou un en Christo Jesús.
29Y essent de Christo, sou per consegüent de la progenie de Abraham, y hereus conforme á la promesa. CAP. IV. Tracta del bon us de las ceremonias de la lley, y las que per Christo tingueren fi. Ismael nat d'Agar figura de la lley antigua. Isaac nat de Sara, figura de la nova.