Epístola als Gàlates 2
1Catorse anys després pugí altra vegada á Jerusalem ab Bernabé, prenent ab mi també á Tito.
2Y pugí per revelació; yls vaitg comunicar l'Evangeli que predico entrels Gentils, y privadament á aquells que parexían ser d'alguna reputació, per temor de que jo no corregués, ó no hagués corregut en va.
3Mes ni Tito que era ab mi, essent Gentil, fou compellit a circumcidarse,
4Per causa dels falsos germans que furtivament se ficaren entre nosaltres, pera espiar la llibertat que tenim en Christo Jesús, á fi de reduhirnos á la esclavítut:
5Als quals ni una sola hora volguerem sometrens, á fi de que permanesquia entre vosaltres la veritat del Evangeli:
6Mes d'aquells que semblavan ser alguna cosa, (ni importa res lo que hajan estat, Deu no fa accepció de personas,) aquells que semblavan ser alguna cosa, res me comunicaren;
7Ans be al contrari, vehent quem havía estat confiat l'Evangeli de l'incircumcisió, axí com á Pere lo de la circumcisió;
8(Perqué aquell que obrá eficasment en Pere per l'Apostolat de la circumcisió, lo mateix obrá en mi també perals Gentils;)
9Y quant Jaume, Cefas, y Joan, que aparexían ser las columnas, conegueren la gracia que sem havía donat, nos donaren la ma dreta á Bernabé y á mi en senyal de companyía, peraqué nosaltres anassem als Gentils, y ells als circumcisos.
10Solament nos recomanaren quens recordassem dels pobres, lo mateix que jo tenía ansia de fer.
11Y quant Cefas vingué á Antioquía, li feu resistencia en sa cara, perqué era reprensible.
12Puix abans que vinguessen alguns de part de Jaume, menjava ab los Gentils; emperó després que vingueren, se retirava ys separava, tement als que eran de la circumcisió.
13Yls demés Jueus convingueren igualment en sa dissimulació, de manera que fins Bernabé fou induhit per ells en aquella dissimulació.
14Emperó quant jo vegí que no anavan rectament conforme la veritat del Evangeli, diguí á Cefas devant de tots: Si tu essent Jueu vius com los Gentils, y no com los Jueus, ¿perqué obligas als Gentils á que viscan com los Jueus?
15Nosaltres Jueus per naturalesa, y no pecadors d'entrels Gentils,
16Sabent quel home no's justifica per las obras de la lley, sinó per la fe de Jesu-Christ, nosaltres crehem en Jesu-Christ, peraqué siam justificats per la fe de Christo, y no per las obras de la lley; perqué per las obras de la lley ninguna carn será justificada.
17Emperó si mentras nosaltres cercam ser justificats en Christo, som trobats també pecadors, ¿es per aixó Christo ministre de pecat? No per cert.
18Perqué si jo reedifico lo mateix que he destruit, me fas jo mateix prevaricador.
19Perqué jo per la lley so mort á la lley, á fi de viurer ab Deu. Jo so clavat á la creu junt ab Christo.
20Y no obstant visch; mes no jo, sinó Christo viu en mi. Y la vida que ja jo visch en la carn, la visch en la fe del Fill de Deu, que me ama, ys entregá á sí mateix per mi.
21No desprecio la gracia de Deu, perqué si la justicia es per la lley, per consegüent morí en va Christo. CAP. III. Ni avans ni després de la lley escrita pogué l'home ser justificat, sinó per la fe viva en Jesu-Christ.