Epístola als Gàlates 4
1Dich donchs quel hereu mentras es infant, nos diferencia en res del servo, encaraqué sia senyor de tot:
2Sinó que está baix de tutors y curadors, fins al temps determinat pel pare.
3Axí mateix, quant eram infants, estavam posats en servitut baix los elements del mon:
4Emperó quant vingué la plenitut del temps, enviá Deu á son Fill, format de dona, y fet subjecte á la lley,
5Pera rescatar als que estavan baix la lley, á fi de que rebessen l'adopció de fills.
6Y perqué vosaltres sou fills, ha enviat Deu á vostres cors l'Esperit de son Fill, que clama: Abba, Pare.
7Per lo tant ja no ets servo, sinó fill. Y si fill, hereu també de Deu en Christo.
8Emperó llavors quant no conexíau á Deu, servíau á aquells que per naturalesa no son deus.
9Mes ara, havent conegut á Deu, ó ans be essent coneguts de Deu, ¿com es que tornau altra vegada als elements flachs y miserables, als quals voleu servir de nou?
10Vosaltres observau los dias, yls mesos, yls temps, yls anys.
11Temo de vosaltres no sia que jo haja treballat en va en vosaltres.
12Germans, vos suplico siau com jo, perqué jo també so com vosaltres: nom haveu agraviat en res.
13Vosaltres sabeu que al principi ab flaquesa de carn vos prediquí l'Evangeli.
14Y ma tentació que estava en ma carn, no la despreciareu vosaltres, ni la rebutjareu: ans be me rebereu com á un ángel de Deu, com á Christo Jesús.
15¿Ahont es donchs aquella felicitat de que parlau? Perqué jo testifico, que á poder ser, vos hauríau tret los ulls, y mels hauríau donat.
16¿M'he fet jo donchs enemich vostre dientvos la veritat?
17Ells afectan zel per vosaltres, mes no ab bon fi, ans be vos volen exclóurer perquél seguiau.
18Siau vosaltres gelosos del be en be sempre, y no tant solament quant jo estich ab vosaltres.
19¡Ay fillets meus! per qui altra vegada estich de part, fins que Christo sia format en vosaltres,
20Voldría estar ara ab vosaltres, y cambiar ma veu; puix estich en dubtes acerca de vosaltres.
21Diheume, los que volen estar baix la lley, ¿no haveu llegit la lley?
22Perqué escrit está: Que Abraham tingué dos fills, l'un de l'esclava, l'altre de la llibre.
23Mes lo de l'esclava nasqué segons la carn, yl de la llibre per la promesa:
24Las cuals cosas son una allegoría. Perqué aquestos son los dos testaments: l'un de la montanya de Sinaí, que engendra per esclavitut, qual es Agar;
25Perqué aqueix Agar es la montanya de Sinaí, en Arabia, y correspon á lo que ara es Jerusalem, la que está en esclavitut ab sos fills.
26Mes la Jerusalem que está en lo alt es llibre, la cual es la mare de tots nosaltres.
27Perqué escrit está: Alégrat tu la estéril que no pareixes; prorromp y clama la que no estás de part; perqué son molts mes los fills de la ques deixada per estéril, que de aquella que té marit.
28Y Nosaltres, germans, som fills de la promesa á la manera d'Isaac.
29Emperó com llavors aquell que havía nat segons la carn, perseguía al que era segons l'Esperit; axí també ara.
30¿Mes que diu l'Escriptura? Trau defora l'esclava y á son fill, perqué lo fill de l'esclava no será hereu ab lo fill de la llibre.
31Y axí, germans, nosaltres no som fills de l'esclava, sinó de la llibre; ab qual llibertat Christo nos ha fet llibres. CAP. V. Danys del observancia de la lley, y bens de la fe de Jesu-Christ. Quals sian los verdaders exercicis del Christiá.