Carta de Jaume 5
1Anem donchs, richs, plorau, udolant per las miserias que vindrán sobre vosaltres.
2Vostras riquesas s'han podrit, y vostras robas son menjadas de l'arna.
3Vostre or y plata es rovellat; yl rovell d'ells será contra vosaltres testimoni, y menjará vostras carns com si fos foch. Vos haveu atresorat ira per los derrers dias.
4Mirau quel jornal que haveu defraudat als treballadors que segaren vostres camps está clamant. Yls crits dels que han segat han penetrat los oidos del Senyor dels exércits.
5Vosaltres haveu viscut deliciosament sobre la terra y en disolucions; haveu engordit vostres cors per lo dia del sacrifici.
6Condemnareu y matareu al just; y no feu resistencia contra vosaltres.
7Teniu donchs paciencia, germans, fins á la vinguda del Senyor. Mirau com lo pagés espera lo fruyt preciós de la terra, yl aguarda ab molta paciencia fins á rébrer la pluja primarenca y tardana.
8Esperau donchs també vosaltres ab paciencia, y fortificau vostres cors, puix s'acerca la vinguda del Senyor.
9Nous queixeu, germans, uns contra altres, peraqué no siau judicats. Mirau quel Jutge es devant de la porta.
10Preneu, germans, als profetas que parlaren en nom del Senyor per exemple de paciencia y dels treballs en l'aflicció.
11Mirau que tenim per benaventurats als que sufreixen. Oyguereu lo sufriment de Job, y vegereu lo fi del Senyor, perquél Senyor es misericordiós y piadós.
12Emperó abans de totas cosas, germans, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni feu cap altre jurament. Emperó vostre parlar sia: Si, si; No, no, á fi de no cáurer en condemnació.
13¿Hi ha algú trist entre vosaltres? Fassa oració. ¿Está alegre? Cantia salms.
14¿Está malalt algú entre vosaltres? Cridia als ancians de l'Iglesia, y preguian sobre ell, ungintlo ab oli en nom del Senyor.
15Y l'oració de la fe salvará al malalt, yl Senyor l'aliviará, y si es tigués en pecats li serán perdonats.
16Confessau donchs vostres pecats l'un al altre, y pregau los uns pels altres, á fi de que siau salvos; puix val molt l'oració perseverant del just.
17Elías era home semblant á nosaltres, subjecte á patir: feu oració peraqué no plogués sobre la terra, y per espay de tres anys y sis mesos no plogué.
18Y pregá novament, yl cel doná pluja, y la terra doná son fruyt.
19Germans meus, si algú de vosaltres se desviás de la veritat, y algú lo convertís,
20Sapia que lo qui fassa que un pecador se convertesca del error en son camí, salvará sa ánima de la mort, y cubrirá una multitut de pecats.