Segona Epístola als Corintis 1
1S'escusa l'Apóstol de no haver anat avans á visitarlos, després de ferlos véurer la sinceritat de son cor y de sa doctrina. PAU, Apóstol de Jesu-Christ per la voluntat de Deu, yl germá Timotheu, á l'Iglesia de Deu que está en Corinthi, ab tots los sants que hi ha en tota la Achaya:
2Gracia sia á vosaltres, y pau, de Deu nostre Pare, y del Senyor Jesu-Christ.
3Benehit sia lo Deu y Pare de nostre Senyor Jesu-Christ, lo Pare de las misericordias, y Deu de tota consolació,
4Lo qual nos consolá en tota nostra tribulació, peraqué pugam també nosaltres consolar á aquells ques troban en tot treball, ab lo consol ab que nosaltres som consolats de Deu.
5Perqué á la manera ab que abundan en nosaltres las afliccions de Christo, axí abunda també nostra consolació per Christo.
6Y si com atribulats, es pera vostra consolació y salvació; y si com consolats, es pera vostra consolació; si som confortats, pera vostra confortació es y salvació; la qual obra sufriment de las mateixas afliccions que patim nosaltres també:
7De manera, que nostra esperansa en vosaltres es ferma, sabent que axí com sou participadors de las afliccions, ho seréu també de la consolació.
8Perqué no volem, germans, que ignoreu las tribulacions que tinguerem en l'Asia; perqué nos oprimiren de una manera tant superior á nostras forsas, que arribarem á desesperar de la vida:
9Mes nosaltres tinguerem en nosaltres mateixos la sentencia de mort, peraqué no confiassem en nosaltres, sinó en Deu que ressuscita los morts:
10Lo qual nos ha llibertat y lliberta de tant gran perill de mort, en qui esperam que encara nos deslliurará:
11Ajudantnos vosaltres també en vostras oracions, peraqué per lo do que sens ha concedit per medi de moltas personas, sian donadas gracias per molts á favor de nosaltres.
12Perqué nostra gloria es aquesta: lo testimoni de nostra conciencia, que en simplicitat de cor y en santa sinceritat, no ab sabiduría carnal, sinó ab la gracia de Deu, havem procehit en aquest mon, y mes abundantment ab vosaltres.
13Puix nous escribim altras cosas sinó las que haveu llegit y reconeixeu, y espero que las reconeixeréu fins al fi:
14Com també nos haveu reconegut en part, que nosaltres som vostra gloria, axí com vosaltres també la nostra en lo dia de nostre Senyor Jesu-Christ.
15Y ab aquesta confiansa pensava venir abans á vosaltres, peraqué tinguesseu un segon benefici;
16Y anar á Macedonia, passant per vosaltres, y de Macedonia venir altra vegada á vosaltres, y ser conduhit per vosaltres á la Judéa.
17Donchs quant jom proposava això, ¿usí acás de lleugeresa? ¿ó las cosas que jo proposo, las proposo segons la carn, de manera que hi haja en mi sí, y no?
18Emperó Deu verdader m'es testimoni, que en aquella paraula queus he anunciat no hi ha sí y no.
19Perqué lo Fill de Deu Jesu-Christ, que ha estat predicat entre vosaltres per nosaltres, so es, per mí, y per Sylva, y Timotheu, no foú sí y no, sinó quel sí fou en ell.
20Perqué totas las promesas de Deu son en ell sí; y axí també en ell Amen, á gloria de Deu per nosaltres.
21Y com aquell quens confirmá junt ab vosaltres en Christo, yl quins ha ungit, es Deu:
22Lo qual també nos sellá, y doná la penyora del Esperit en nostres cors.
23Emperó jo crido á Deu per testimoni sobre ma ánima, de que per perdonarvos no he vingut encara á Corinthi: no que tingam domini sobre la vostra fe, sinó que contribuhim á vostre goitg: puix per la fe estau ferms. CAP. II. Mana quel incestuós arrepentit sia readmés en la comunió de l'Iglesia, y ab indulgencia paternal, y autoritat apostólica, en nom de Christo, li alsa la pena imposada.