Segona Epístola als Corintis 8
1Axi mateix vos fem á saber, germans, la gracia de Deu que ha estat donada á las Iglesias de Macedonia;
2So es, com en la gran proba de tribulació tingueren ells abundancia de goitg, y sa extremada pobresa abundá en las riquesas de sa simplicitat:
3Perqué jols so testimoni de que segons sas forsas, y encara sobre sas forsas, tingueren voluntat,
4Demanant ab molts prechs que rebessem la gracia y la comunicació del ministeri ques dona als sants.
5Y ho feren, no com nosaltres esperavam, sinó que s'entregaren primer al Senyor, y després á nosaltres per voluntat de Deu.
6De manera que pregarem á Tito, que axí com comensá acabás en vosaltres també esta gracia;
7A fi de que com en tot abundau en fe, y en paraula, y en ciencia, y en tota diligencia, y ademés en la caritat quens teniu, axí també abundeu en aquesta gracia.
8Nou dich com qui mana, sinó pera experimentar ab motiu de la solicitut d'altres la sinceritat de vostra caritat.
9Puix sabeu la gracia de nostre Senyor Jesu-Christ, que essent rich se feu pobre per amor de vosaltres, á fi de que vosaltres fósseu richs per sa pobresa.
10Y en aixó vos dono consell, perqué assó es lo queus es útil, suposat que no sols comensareu ja á ferho, sinó que formareu lo designi desdel any passat.
11Donchs ara cumpli ho, peraqué axí com la voluntat estigué prompte pera desitjarho, axí també ho estiga pera cumplirho d'alló que teniu.
12Perqué si la voluntat está prompte, es accepte segons lo que té, no segons lo que no té.
13No vull dir que los altres estiguian aliviats, y vosaltres quedeu oprimits, sinó que hi haja igualtat.
14Al present suplesca vostra abundancia las sevas necessitats, peraqué la seva abundancia suplesca també vostra necessitat, de manera que hi haja igualtat, com está escrit:
15Al qui molt recullí, res li sobrá; y al qui arreplegá poch, no li faltá.
16Y gracias á Deu que posá en lo cor de Tito lo mateix zel pera vosaltres,
17Perqué verdaderament ell acceptá l'exortació; emperó estant ell molt solicit de sa propia voluntat aná á vosaltres.
18Y enviarem també junt ab ell lo germá, l'alabansa del qual está en l'Evangeli per totas las Iglesias:
19Y no solament aixó, sinó que fou elegit de las Iglesias pera company de nostra peregrinació ab aquesta gracia, ministrada per nosaltres á gloria del Senyor, y declaració de vostra prompte voluntat:
20Evitant que ningú nos puga vituperar en aquesta abundancia ministrada per nosaltres:
21Procurant lo honest, no solament devant de Deu, sinó també devant dels homes.
22Enviarem igualment ab ells á nostre germá, á qui hem frequentment experimentat diligent en moltas cosas, y ara ho será molt mes per la gran confiansa que tenim en vosaltres;
23Y en quant á Tito, es mon company y coadjutor envers vosaltres; y en quant als germans nostres, son Apóstols de las Iglesias, gloria de Christo.
24Mostrau donchs envers ells, y á presencia de las Iglesias, la proba de vostra caritat y de nostra gloria en vosaltres. CAP. IX. Continúa la mateixa exortació ab novas rahons, en las que dona l'Apóstol alguns avisos sobre l'almoyna, y diu ques ha de donar ab alegría pera conseguir lo fruyt d'ella.