Segona Epístola als Corintis 12
1Si es necessari gloriarse, (lo que no convé en veritat,) vindré á las visions y á las revelacions del Senyor.
2Conech un home en Christo que catorse anys ha fou arrebatat (si en lo cos, ó fora del cos, nou sé; Deu ho sab) fins al tercer cel.
3Y sé que aquest tal home, (si fou en lo cos, ó fora del cos, nou sé; Deu ho sab,)
4Fou arrebatat al Paradís, y oygué paraulas inefables, que no li es lícit á un home proferirlas.
5D'aquest tal me gloriaré; emperó de mi nom gloriaré, sinó en mas flaquesa.
6Emperó si volgués gloriarme, no sería neci, puix diría veritat; mes me continch, perqué ningú pensia de mi mes de lo que veu en mi, ú ou de mi.
7Y peraqué la grandesa de las revelacions nom exaltia, me fou donada una espina en ma carn, l'ángel de Satanás quem bofetegia, perqué jo nom exaltás sobre manera.
8Per lo qual supliquí al Senyor tres vegadas que fos apartat de mi.
9Ym digué: T'es bastant ma gracia, perqué la virtut se perfecciona en la flaquesa. Per lo tant, de bon grat me gloriaré en mas flaquesas, peraqué habitia en mi la virtut de Christo.
10Per lo qual me complasch en mas flaquesas, en los afronts, en las necessitats, en las persecucions, y las congoixas per amor de Christo. Perqué quant enflaquesch, llavors so fort.
11M'he tornat un neci en gloriar me: vosaltres m'hi haveu compellit. Perqué jo debía esser alabat de vosaltres, ja que en res so inferior als mes grans Apóstols, encaraqué jo no sia res.
12En veritat las senyals de mon Apostolat obraren entre vosaltres en tota paciencia, en miracles, en prodigis y virtuts.
13Perqué ¿en que haveu estat vosaltres inferiors á las demés Iglesias, sinó en que jo nous vaitg esser de ninguna carrega? Perdonaume est agravi.
14Veus aquí, tercera vegada estich aparellat pera venir á vosaltres, y nous seré gravós; perqué jo no cerco vostras cosas, sinó á vosaltres. Puix los fills no deuhen atresorar per los pares, sinó los pares perals fills.
15Y jo de molt bon grat me despendré, y seré després jo mateix pera vostras ánimas; encaraqué amantvos jo mes sia menos amat de vosaltres.
16Emperó sia axí: jo nous he gravat; no obstant, essent astut vos he sorprés dolosament.
17¿Per ventura m'he jo aprofitat de vosaltres per algú d'aquells queus vaitg enviar?
18Ho demaní á Tito, y ab ell envihí un germá. ¿Per ventura Tito s'es aprofitat de vosaltres? ¿no caminarem ab un mateix esperit y per unas mateixas petjadas?
19¿O pensau encara quens acusam ab vosaltres? Devant de Deu parlam en Christo; y tot, caríssims, pera edificació vostra.
20Perqué temo que tal vegada quant vinga á vosaltres nous trobaré tals quals vos voldría, y que vosaltres nom trobeu á mi qual nom voldríau; que no hi haja entre vosaltres disputas, envejas, quimeras, orgulls, dissencions, calumnias, murmuracions, presumpcions, sedicions, y partits:
21Y no sia que quant jo vinga me humilihi Deu altra vegada entre vosaltres, y que tinga que lamentarme de molts que han pecat ja, y no s'han arrepentit de l'impuresa, y fornicació, y deshonestedat que han comés. CAP. XIII. Amenassa l'Apóstol ab forts cástichs als que no s'haguessen esmenat, y conclou ab una exortació general.