Segona Epístola als Corintis 6
1Y axi nosaltres com á cooperadors de Deu vos exortam á no rébrer la gracia de Deu en va;
2(Perqué ell diu: T' oyguí en temps accepte, yt socorreguí en lo dia de salvació. Veus aquí ara es lo temps accepte, veus aquí ara es lo dia de salvació.)
3No donem ocasió d'escándol á ningú, perqué no sia vituperat nostre ministeri.
4Ans be en totas las cosas conduhimnos com á ministres de Deu en molta paciencia, en tribulacions, en necessitats, en angustias,
5En assots, en presons, en sedicions, en treballs, en vigilias, en dejunis,
6En puresa, en ciencia, en longanimitat, en mansuetut, en Esperit-Sant, en caritat no fingida,
7En paraula de veritat, en virtut de Deu, ab las armas de la justicia, á dreta y esquerra:
8Per honra y deshonra, per infamia y bona fama; com á seductors, encaraqué verdaders; com á desconeguts, encaraqué coneguts;
9Com á moribundos, y veus aquí vivim; com á castigats, emperó no morts;
10Com á tristos, emperó sempre alegres; com á pobres, mes enriquint á molts; com no tenint res, emperó possehintho tot.
11¡Oh Corinthis! Nostra boca está oberta pera vosaltres; nostre cor s'es dilatat.
12No sou estrets en nosaltres, sinó que sou estrets en vostras entranyas.
13Y per tenir la mateixa recompensa, (vos parlo com á fills;) dilatauvos també vosaltres.
14Nous uniu en lo mateix jou ab los infiels. Perqué ¿quina participació té la justicia ab l'injusticia? ¿y quina comunió té la llum, ab las tenebras?
15O ¿quina concordia té Christo ab Belial? ó ¿quina part té lo fiel ab l'infiel?
16O ¿quina consonancia hi ha entrel temple de Den yls ídols? Perqué vosaltres sou lo temple de Deu viu, com diu Deu: Jo habitaré en ells, y caminaré entre ells, y seré lo Deu d'ells, y ells serán mon poble:
17Per lo tant exiuvos del mitg d'ells, y apartauvos, diu lo Senyor, y no toqueu lo ques impur:
18Y jous rebré, yus seré Pare, y vosaltres seréu mos fills y fillas, diu lo Senyor Tot-Poderós. CAP. VII. Mostras del gran amor entre Sant Pau yls Corinthis. La tristesa quels causá los fou molt saludable.