Segona Epístola als Corintis 11
1Plagués á Deu que sufrisseu un poch ma imprudencia; emperó sufriume:
2Perqué vos zelo ab zel de Deu. Puix vos he desposat ab un Espós pera presentarvos com á verge pura á Christo.
3Emperó temo, que axí com la serpent seduhí á Eva ab sa astucia, no sian viciats vostres enteniments, y no degenerian de la simplicitat ques en Christo.
4Perqué si aquell que ve predica altre Christo que nosaltres no havem predicat, ó si rebeu altre Esperit que vosaltres no haveu rebut, ó altre evangeli que no haveu abrassat, podriau ab rahó sufrir lo.
5Mes jo suposo que no he fet menos quels majors Apóstols.
6Perqué be que tosch en lo parlar, encaraqué no en saber, en tot nos havem donat á conéixer á vosaltres.
7¿O per ventura he comés jo alguna ofensa, humiliantme jo mateix peraqué vosaltres fosseu exaltats, perqué vos prediquí de valde l'Evangeli de Deu?
8Jo he despullat altras Iglesias, prenent d'ellas assistencias pera servirvos á vosaltres.
9Y quant era ab vosaltres, ym trobí necessitat, á ningú vaitg esser gravós; perqué lo quem faltava m'ho suplian los germans que vingueren de Macedonia, y en tot m'he guardat de serviros de cárrega, y men guardaré.
10Com la veritat de Christo es en mi, no sem privará de tenir aquesta gloria en las regions del Achaya.
11¿Perqué? ¿Será perqué nous amo? Deu ho sab.
12Emperó lo que fas ho faré per'apartar l'ocasió á aquells que desitjan l'ocasió, pera esser trobats com nosaltres en alló de ques glorían.
13Perqué los tals falsos Apóstols, son operaris fraudulents, ques transforman en Apóstols de Christo.
14Y no es d'estranyar, perquél mateix Satanás se transforma en án gel de llum.
15Y axí no es molt quels seus ministres se transfigurian en ministres de justicia, lo fi dels quals será segons sas obras.
16Altra vegada ho dich, (perqué ningúm tinga per imprudent, ó sinó teniume enhorabona per imprudent,) á fi de quem glorihi un poch encara.
17Lo que dich per lo que toca á esta gloria, ho dich, no segons lo Senyor, sinó com per imprudencia.
18Y ja que molts se glorían segons la carn, jo també me gloriaré.
19Ja que sufriu de bon grat als necis, essent vosaltres savis:
20Puix sufriu al queus posa en servitut, al que us devora, al que us lleva, al que exalta, al queus fereix en la cara.
21Ho dich per afront, com si nosaltres haguessem estat molt débils en aquesta part. En tot alló que altre tinga atreviment, (parlo ab imprudencia,) també tinch jo atreviment.
22¿Son Hebreus? Jo so també. ¿Son Israelitas? Jo so també. ¿Son del llinatge d'Abraham? També ho so jo.
23¿Son ministres de Christo? (parlo com un imprudent) Jou so mes; en moltíssims treballs, en presons moltas vegadas, en assots fora de mida, en perills de mort molt sovint.
24Cinch vegadas he rebut dels Jueus quaranta assots menos hu;
25Tres vegadas he estat assotat ab vergas, una vegada apedregat, tres vegadas he naufragat, un dia y una nit estiguí en lo fondo del mar;
26En viatges moltas vegadas, en perills de aygua, en perills de lladres, en perills dels de ma nació, en perills dels Gentils, perills en la ciutat, perills en lo desert, perills en la mar, perills entre falsos germans;
27En treballs y fatigas, en moltas vigilias, en fam y sed, en molts dejunis, en fret y desnuesa:
28Ademés de las cosas que son de part de fora, carregan sobre mi diariament ocurrencias d'urgencia, la solicitut que tinch de totas las Iglesias. 39 ¿Qui es débil, y nou so jo? ¿Quis escandalisa, y nom abraso jo?
30Si es precís gloriarse d'alguna cosa, me gloriaré en las cosas que son propias de ma flaquesa.
31Lo Deu yl Pare de nostre Senyor Jesu-Christ, que es pera sempre benehit, sab que jo no mento.
32En Damasco lo Gobernador de la gent del Rey Aretas tenía posadas guardias en la ciutat dels Damascens pera péndrem;
33Y per una finestra me baixaren en un cove desde la muralla, y axí escapí de sas mans. CAP. XII. Relata Pau contrals falsos Apóstols sas visions y revelacions, y conclou manifestant son amor als Corinthis.