Segona Epístola als Corintis 4
1Per lo tant, tenint nosaltres aquest ministeri, segons la misericordia que havem alcansat, no desmayam;
2Ans be llansam fora de nosaltres las dissimulacions vergonyosas, no caminant en l'astucia, ni adulterant la paraula de Deu, sinó recomanantnos nosaltres mateixos á la conciencia de tots los homes devant de Deu per la manifestació de la veritat.
3Y sil nostre Evangeli está encara encubert, per' aquells ques perden está encubert:
4En los quals lo deu d'aquest mon ha cegat los enteniments dels incréduls, pera qué no resplandesca en ells la llum del Evangeli de la gloria de Christo, ques l'imatge de Deu.
5Perqué nous predicam á nosaltres mateixos, sinó á Jesu-Christ Senyor nostre; y nosaltres som servos vostres per Jesús.
6Perqué Deu, que digué que de las tenebras resplandís la llum, ell mateix resplendí en nostres cors, per' illuminació del coneixement de la gloria de Deu en la cara de Jesu-Christ.
7Emperó tenim aquest tresor en vasos de fanch, peraqué la grandesa del poder sia de Deu, y no de nosaltres.
8En tot patim tribulacions, mes nons acongoixam; estam apurats, mes no destituits:
9Som perseguits, mes no abandonats; abatuts, mes no destruhits:
10Portant sempre la mortificació del Senyor Jesús en nostre cos, á fi de que la vida de Jesús se manifestia també en nostres cossos.
11Perqué nosaltres que vivim som continuament entregats á la mort per amor de Jesús, peraqué la vida de Jesús se manifestia també en nostra carn mortal.
12Axí donchs la mort obra en nosaltres, mes la vida en vosaltres.
13Emperó tenint lo mateix esperit de fe, conforme está escrit: Creguí, y per aixó he parlat: nosaltres també crehem, y per aixó parlam:
14Sabent que aquell que ressuscitá al Senyor Jesús, nos ressuscitará també á nosaltres ab Jesús, yns colocará ab vosaltres.
15Perqué tot es per amor de vosaltres, á fi de que la gracia, que abunda per l'acció de gracias de molts, redundia en gloria de Deu.
16Per lo que no desmayam, ans be encaraqué en nosaltres l'home exterior decayguia, emperó lo home interior se renova de dia en dia.
17Perqué nostras afliccions lleugeras, que no duran mes que un moment, operan en nosaltres un sobreabundant y etern pes de gloria;
18Mentras contemplam no á las cosas ques veuhen, sinó á las que nos veuhen. Perqué las cosas ques veuhen son temporals; mes las que nos veuhen son eternas. CAP. V. Desitja l' Apóstol véurerse llibre del desterro d'aquesta vida y agradar á Jesu-Christ, jutge de tots. Per ell som reconciliats ab Deu. Los Apóstols son sos embaixadors.