Epístola als Hebreus 10
1Perque la lley, tenint la sombra dels bens veniders, y no la verdadera imatge de las cosas, ja may pot ab aquells sacrificis que ells oferían sens cessar cada any, per perfets als que s'acercan.
2D'altra manera haurían cessat d'oferirlos; perqué los sacrificadors, una vegada purificats, no haurían tingut mes conciencia dels pecats.
3Mes en los mateixos sacrificis se fa memoria dels pecats cada any.
4Perqué es impossible que ab sanch de toros y de crestats se traguian los pecats.
5Per lo qual al entrar en lo mon, diu: Sacrifici y oferta vos no volgue reu; emperó un cos m'haveu apropiat á mi.
6Holocaustos y sacrificis per lo pecat nous agradaren.
7Llavors digué: Veheume, jo vinch (en lo principi del llibre está escrit per mi) pera fer vostra voluntat, ¡oh Deu!
8Dihent dalt: Sacrificis, y ofertas y holocaustos per pecat vos no volguereu, nius son agradables (cosas que seus ofereixen per la lley).
9Llavors digué: Veheume aquí que vinch pera fer, oh Deu, vostra voluntat. Aparta lo primer pera poder establir lo segon.
10Per qual voluntat som nosaltres santificats, mediant l'oferta del cos de Jesu-Christ feta una sola vegada.
11Y axí tot sacerdot se presenta cada dia á exercir son ministeri, y á oferir moltas vegadas los mateixos sacrificis que may poden tráurer los pecats;
12Emperó aquest, després que hagué ofert un sol sacrifici per los pecats, se assentá pera sempre á la dreta de Deu,
13Aguardant entre tant lo que resta, fins que sos enemichs sian posats per peanya de sos peus.
14Perqué ab una sola oferta feu perfets pera sempre als que son santificats.
15Yl Esperit Sant també nos ho testifica. Perqué després d'haver dit:
16Aquest es lo pacte (testament) que jo faré ab ells després d'aquells dias, diu lo Senyor: Imprimiré mas lleys en sos cors, y en sos enteniments las escriuré;
17Y de sos pecats y de sas iniquitas no men recordaré may mes.
18Puix ahont hi ha remissió d'aquestos, ja no es menester oferta per lo pecat.
19Per lo tant, germans, tenint confiansa d'entrar en lo Sant dels Sants per la sanch de Christo,
20Per un cami nou y de vida que ell nos consagrará per lo vel, es dir, per sa carn,
21Y tenint un gran Sacerdot sobre la casa de Deu:
22Acerquemnos á ell ab cor verdader, ab fe cumplerta, purificats los cors d'una conciencia mala, y rentats los cossos ab aygua pura.
23Conservem inmoble la professió de nostra esperansa, perqué fiel es lo qui feu la promesa;
24Y consideremnos los uns als altres, per'estimularnos á caritat y á bonas obras;
25No abandonant nostra congregació, com es costum d'alguns, ans be alentantnos, y tant mes quant veheu que s'acerca lo dia.
26Perqué si pecam nosaltres voluntariament després d'haver reconegut la veritat, ja no resta mes sacrifici per los pecats,
27Sinó una horrible expectació del judici, y un foch abrasador que ha de devorar als enemichs de Deu.
28Lo qui prevarica contra la lley de Moysés, sentli probat ab dos ó tres testimonis, mor sens misericordia alguna.
29¿Puix de quant majors torments no creheu que será digne aquell que trapitjia al Fill de Deu, tinga per vil la sanch del Testament, en la qual fou santificat, y ultrajia al Esperit de gracia?
30Perqué coneixem al que digué: A mi m'toca la venjansa; jo recompensaré, diu lo Senyor. Y altra vegada: Lo Senyor judicará á son poble.
31Cosa espantosa es lo cáurer en mans del Deu viu.
32Y feu memoria dels primers dias en que després que foreu illuminats sufrireu gran combat de afliccions,
33Per una part ab oprobis y tribulacions servireu d'expectacle, y per altra fóreu fets companys dels ques trobavan en lo mateix estat.
34Perqué vosaltres tinguereu compassió dels que estavan entre cadenas, y sufrireu ab alegría la rapinya de vostres bens, coneixent que teniu patrimoni mes excellent y durader en lo cel.
35No mallogreu donchs vostra confiansa, la qual té un gran gallardó.
36Perqué á vosaltres vos es necessaria la paciencia, á fi de que fent la voluntat de Deu alcanseu la promesa.
37Perqué encara un poquet de temps, yl que ha de venir, vindrá y no tardará.
38Yl just viu per la fe: emperó si s'aparta m'ánima, nos complaurá en ell.
39Mes nosaltres no som d'aquells ques apartan pera perdició, sinó dels que tenen fe pera salvació de l'ánima. CAP. XI. Descriu la forsa maravillosa de la fe per una inducció dels Pares antichs que fóren mes senyalats en ella.