Epístola als Hebreus 3
1Per lo qual, germans sants que sou participants de la vocació celestial, considerau al Apóstol y Pontífice de nostra confessió, Jesu-Christ:
2Lo qual es fiel al quel constituhí tal, axí com ho fou Moysés en tota sa casa.
3Perqué aquest fou reputat digne de major gloria que Moysés, quant lo qui ha edificat la casa té major honra que la casa.
4Perqué tota casa es edificada per algú, emperó lo qui ha criat totas las cosas es Deu.
5Y certament Moysés fou fiel en tota sa casa com un sirvent, pera donar testimoni d'aquellas cosas que s'havían d'anunciar;
6Mes Christo com Fill en sa propia casa; la qual casa som nosaltres, ab tal que mantingam ferma la confiansa y la gloria de la esperansa fins al fi.
7Per lo qual, com diu l'Esperit Sant: Si oyguesseu avuy sa veu,
8No vullau endurir vostres cors, com en la provocació, en lo dia de la tentació en lo desert,
9Ahont vostres pares me temptaren, me probaren, y vegeren mas obras
10Per espay de quaranta anys. Per lo qual jo m'indigní contra aquella generació, y diguí: Ells sempre erran en son cor, y ells no han conegut mos camins.
11Y axí jo jurí en ma ira: Ells no entrarán en mon repós.
12Teniu compte, germans, no sia que hi haja entre vosaltres algun cor mal d'incredulitat, apartantse de Deu viu.
13Ans be amouestauvos tots los dias los uns als altres, mentras ques anomena avuy, peraqué ningú de vosaltres s'enduresca per l'engany del pecat.
14Perqué nosaltres som fets participants de Christo, ab tal que conservem ferms fins al fi lo principi de la substancia d'ell.
15Mentras ques diu: Si oyguesseu avuy sa veu, no enduriu vostres cors com en la provocació.
16Perqué alguns després que l'hagueren oida, lo provocaren: mes no tots aquells que havían exit d'Egipte per Moysés.
17¿Y contra qui estigué irritat quaranta anys? ¿No fóu contra aquells que pecaren, los cadávers dels quals quedaren estesos en lo desert?
18¿Y á qui ell jurá que no entrarían en son descans, sinó á aquells que foren incréduls?
19Axí vehem que ells no pogueren entrar per causa de l'incredulitat. CAP. IV. De la verdadera terra de promissió, envers la qual caminan los Christians; y com debem acudir á Jesu-Christ pera poder entrar en ella. Quant gran es la virtut y eficacia de la paraula de Deu.