Epístola als Hebreus 11
1Es donchs la fe la substancia de las cosas que s'esperan, evidencia de las que nos veuhen.
2Perqué per ella alcansaren testimoni los antichs.
3Per la fe comprenem que fóren formats los sigles per la paraula de Deu; peraqué de las cosas invisibles fossen fetas las visibles.
4Per la fe oferí Abel á Deu un sacrifici mes excellent que Cain, per la que alcansá testimoni de que era just, donant Deu testimoni de sos dons; y per ella essent ja mort, encara parla.
5Per la fe fou trasladat Enoch, peraqué no vegés la mort, y no fou trobat, perqué Deu l'havía trasladat; puix abans de la traslació tingué testimoni d'haver agradat á Deu.
6Y axí sens fe es impossible agradar á Deu. Perqué lo qui s'acerca á Deu, es precís que crega que hi ha Deu, y que es remunerador dels quel cercan.
7Per la fe Noé, després d'estar avisat de las cosas que encara no eran vistas, tement, aparellá un'arca pera salvament de sa casa; per la qual condemná al mon, y fou instituit hereu de la justicia que es per fe.
8Per la fe, quant Abraham fou cridat per anar á un lloch que ell després havía de rébrer en herencia, obehí y partí sens saber ahont anava.
9Per la fe habitá en la terra de promissió, com en una terra extranya, habitant en barracas ab Isaach y Jacob, cohereus de la mateixa promesa;
10Perqué esperava la ciutat que té funament, l'arquitecte y fundador de la qual es Deu.
11Per la fe també la mateixa Sara, que era estéril, rebé virtut pera concebir, per mes que era fora del temps de la edat; perqué cregué que era fiel aquell que havía promés.
12Per lo qual de un sol (y casi com mort) isqué una multitut tant numerosa com las estrellas del cel, y com las arenas innumerables de la bora del mar.
13En fe moriren tots aquestos sens haver rebut las promesas; emperó mirantlas de lluny, y saludant las, y confessant que ells eran peregrins y hostes sobre la terra.
14Perqué los que diuhen tals cosas declaran que cercan patria.
15Y si algú d'ells s'hagués recordat d'aquella de que isqué, certament hauría tingut temps de tornarsen á ella.
16Emperó ara ne apeteixen una de millor, so es, la celestial. Y per aixó Deu nos desdenya d'apellidarse Deu d'ells, perquéls havía aparellat ciutat.
17Per la fe Abraham, quant oferí Isaach, fou probat, y ell que havía rebut las promesas oferí son únich fill,
18A qui s'havía dit: En Isaach te será cridada descendencia:
19Considerant que Deu era poderós pera ressuscitar fins d'entrels morts; per lo qual lo rebé també en aquesta figura.
20Per la fe benehí també á Isaach y á Esaú acerca las cosas que havían de venir.
21Per la fe Jacob, quant estava per morir, benehí un y altre dels fills de Joseph; y adorá apoyantse en la punta de sa vara.
22Per la fe Joseph, quant estava per morir, se recordá de la partida dels fills d'Israel, y doná disposició acerca de sos propis ossos.
23Per la fe Moysés, quant nasqué, fou ocultat per sos pares durant tres mesos, perquél vegeren un noy hermós, y no tingueren temor del edicte del rey.
24Per la fe Moysés, quant fou crescut, refusá lo ser anomenat fill de la filla de Faraó,
25Preferint ans be ser afligit ab lo poble de Deu, que gosar los plahers temporals del pecat,
26Tenint per major riquesa l'oprobi de Christo quels tresors del Egipte; perqué mirava la recompensa.
27Per la fe deixá l'Egipte, no tement l'ira del rey; perqué ell sufrí ferm, com si vegés al invisible.
28Per la fe celebrá la Pasqua yl derramament de la sanch; peraqué nols tocás aquell que matava als primogénits.
29Per la fe passaren la mar Vermella com si per terra seca; y lo qual probant de fer los Egipcis fóren anegats.
30Per la fe caygueren las murallas de Jerichó després de ser rodejadas per espay de set dias.
31Per la fe Rahab, prostituta, no fou destruhida ab los incréduls, rebent als espías en pau.
32¿Y que mes diré encara? Perqué me faltará temps per contar de Gedeon, de Barac, de Samsó, de Jephté, de David, de Samuel, y dels Profetas;
33Los quals per la fe conquistaren regnes, obraren justicia, alcansaren las promesas, taparen las bocas dels lleons,
34Apagaren la violencia del foch, escaparen del fil de l'espasa, convalesquéren de las dolencias, fóren valents en lo combat, y posaren en fuga los exércits dels estrangers.
35Las mullers per resurrecció recobraren sos morts. Uns fóren desconjuntats, no volent rescatar sa vida pera poder alcansar millor resurrecció;
36Altres sufriren escarnis, y assots, y cadenas, y presons;
37Fóren apedregats, mitg partits, posats á proba, moriren mort d'espasa, anaren d'aquí per allí cuberts de pells d'ovella y de cabra, desamparats, angustiats, y afligits:
38Dels quals no era digne lo mon; anant errants per los deserts, per las montanyas, y per las covas, y per las cavernas de la terra.
39Y tots aquestos probats per lo testimoni de la fe, no reberen la promesa.
40Havent Deu disposat alguna cosa millor pera nosatres, á fi de que ells sens nosaltres no fossen perfeccionats. CAP. XII. Los exorta ab l'exemple de Jesu-Christ á sufrir ab fortalesa las afliccions y á ser obedients á la lley del Senyor.