Epístola als Hebreus 7
1Perque est Melchisedech, rey de Salem, sacerdot de Deu altíssim, que isqué al encontre d'Abraham quant tornava de la derrota dels reys, yl benehí,
2A qui Abraham doná també lo delme de totas las cosas, essent primerament per interpretació rey de justicia, y després d'aixó rey de Salem, que es rey de pau.
3Sens pare, sens mare, sens genealogia, no tenint principi de dias, ni fi de vida, fet emperó semblant al Fill de Deu, permaneix sacerdot pera sempre.
4Considerau donchs quant gran era aquest home, á qui fins lo Patriarca Abraham doná lo delme de las cosas millors.
5Y certament los que d'entrels fills de Leví reben lo sacerdoci, tenen lo manament de péndrer los delmes del poble, segons la lley, so es, de sos germans; encaraqué ells isquéren també dels lloms d'Abraham.
6Mes aquell, lo llinatge del qual no es contat entrells, prengué delmes d'Abraham, y benehí al que tenia las promesas.
7Y sens contradicció, lo qui es menor reb la benedicció del major.
8Aquí certament prenen delmes los homes que moren; emperó allí los reb aquell de quis dona testimoni que viu.
9Y (com jo puch dirho) lo mateix Leví, que rebé los delmes, pagá delme en Abraham.
10Perqué encara estava ell en los lloms de son pare, quant Melchisedech isqué al encontre d'Abraham.
11Y si la perfecció fos pel Sacerdoci Levitich, (puix baix d'ell lo po ble rebé la lley) ¿quina necessitat hi havía de que s'alsás després altre sacerdoci, cridat segons l'ordre de Melchisedech, y no segons l'ordre d'Aaron?
12Puix mudat lo sacerdoci, es necessari ques mudia també la lley.
13Perqué aquell de quis diuhen aquestas cosas pertany á altra tribu, de la qual ningú serví al altar.
14Perqué es notori que del llinatge de Judá nasqué nostre Senyor, de qual tribu no parlá res Moysés tocant al sacerdoci.
15Y encara se manifesta aixó mes clarament; ja ques alsa un altre sacerdot á semblansa de Melchisedech;
16Lo qual es fet, no segons la lley del manament carnal, sinó segons la virtut d'una vida perdurable.
17Perqué ell testifica: Tu ets sacerdot eternament, segons l'ordre de Melchisedech.
18Lo manament primer es abrogat verdaderament per causa de sa flaquesa y inutilitat:
19Perqué la lley no porta res á perfecció, sinó que fou introducció á millor esperansa; per la qual nos acercam á Deu.
20Y per quant fou ell fet sacerdot, no sens jurament, (perqué los altres sacerdots fóren certament fets sens jurament;
21Emperó aquest ab jurament per aquell que li digué á ell: Jurá lo Senyor, y no s'arrepentirá: Tu ets sacerdot eternament.)
22Per lo tant Jesús fou fet fiansa d'un testament molt mes perfet.
23Y aquells verdaderament fóren molts sacerdots, perqué la mort no permetia que durassen.
24Emperó aquest com dura sempre, té un sacerdoci immutable.
25Y per aixó pot salvar perpetuament als que per ell venen á Deu, vivint sempre per intercedir per nosaltres.
26Perqué tal Pontífice convenía que tinguessem nosaltres, sant, innocent, immaculat, separat de pecadors, y exaltat sobrels cels;
27Lo qual no té necessitat com aquells sacerdots d'oferir cada dia sacrifici, primerament per sos propis pecats y després per los del poble; perqué aixó ho feu una vegada oferintse á si mateix.
28Perqué la lley constitueix ja sacerdots á homes que tenen flaquesas: mes la paraula del jurament, que fou després de la lley, constitueix al Fill que es consagrat pera sempre mes. CAP. VIII. Jesu-Christ es mediador del Nou Pacte (Testament), lo qual es molt mes excellent quel Antich.