Epístola als Hebreus 2
1Per lo tant es necessari que observem mes cumplidament las cosas que havem ohit, á fi de que en ningun temps las deixem xurriar com l'aygua.
2Perqué si la paraula que fou dita per los ángels fou ferma; y tota transgressió y desobediencia rebé la justa paga que merexía,
3¿Com escaparém nosaltres si despreciam tant gran salvació? La qual havent comensat á ser anunciada per lo Senyor, ha estat després confirmada entre nosaltres per aquells que la ohiren, 4, Confirmantla Deu al mateix temps ab senyals y maravellas, y ab varios miracles, y ab dons del Esperit Sant, segons sa propia voluntat.
5Perqué Deu no someté als ángels lo mon venider de que parlam.
6Y un en cert lloch doná testimoni, dihent: ¿Que es l'home que axí te recordas d'ell? ¿ó lo Fill del home que axí lo visitas?
7Tu l'has fet un poch menor quels ángels; tu l'as coronat de gloria y honra, yl has colocat sobre las obras de tas mans.
8Totas las cosas posares en subjecció baix sos peus; perqué en aixó mateix d'haver subjectat á ell totas las cosas, non ha deixat una que no estiga subjecta á ell. Emperó ara no vehem totas las cosas encara subjectas á ell:
9Mes vehem á Jesús que fou fet un poch menor quels ángels per la passió de mort, coronat de honra y gloria, peraqué per la gracia de Deu gustás ell la mort per tots.
10Puix convenia que aquell per qui son totas las cosas, y pera qui son totas las cosas, havent de portar molts fills á la gloria, consumás al Autor de la salvació d'ells per medi de la passió.
11Perqué lo qui santifica y los que son santificats, tots son d'un. Per qual causa no s'avergonyí d'apellidarlos germans, dihent:
12Anunciaré ton nom á mos germans: En mitg de l'Iglesia cantaré tas alabansas.
13Y altra vegada: Jo posaré en ell ma confiansa. Y en altre lloch: Veheume aquí á mi y als fills que Deu m'ha donat.
14Y per quant los fills participaren de carn y sanch, axí ell també participá de lo mateix, á fi de destruir per sa mort á aquell que tenia poder de mort, so es, al diable;
15Y llibertar als que per temor de mort estavan tota sa vida subjectes á esclavitut.
16Perqué ell verdaderament no prengué sobre sí la naturalesa dels ángels, sinó que prengué la progenie d'Abraham.
17Per lo que fou necessari que en totas las cosas fos fet semblant á sos germans, peraqué fos un Sumo Sacerdot piadós y fiel en las cosas pertanyents á Deu, á fi de fer la reconciliació per los pecats del poble.
18Puix per to mateix que ell sufrí y fou temptat, es poderós pera socórrer als que son temptats. CAP. III. Mostra l'excellencia de Jesu-Christ sobre Moysés, y per lo tant deu ter obehit sens contradicció peraqué no sian castigats com los Hebreus incréduls.