Epístola als Hebreus 12
1Y per aixó tenint posat també sobre nosaltres un núbol tant gran de testimonis, descarregantnos de tot pes y del pecat quens té rodejats, correm ab paciencia la carrera quens está proposada.
2Mirant á Jesús, autor y consumador de la fe, lo qual per lo goitg que li fou proposat sufrí creu, menyspreant la deshonra, y está sentat á la dreta del trono de Deu.
3Considerau donchs atentament á aquell que sufrí tal contradicció dels pecadors contra sa persona, peraqué nons fatigueu, desmayant en vostres ánimos.
4Puix encara no haveu resistit fins á la sanch, peleant contral pecat.
5Y estau olvidats d'aquella consolació que parla ab vosaltres com á fills, dihent: Fill meu, no desprecihis la correcció del Senyor, ni desmahis quant te reprenga.
6Perqué lo Senyor castiga al que ama, y assota al que reb per fill.
7Perseverau en la correcció, Deu s'ofereix á vosaltres com á fills: ¿perqué quin es lo fill á qui no castiga lo pare?
8Emperó si estau fora de correcció, de la qual tots han estat participants; llavors vosaltres sou bastarts, y no fills.
9Ademés d'aixó, si tinguerem á nostres pares carnals quens corretgiren, yls mirabam ab respecte, ¿no obehirém molt mes al Pare dels esperits, y viurém?
10Y aquells, á la veritat, per pochs dias nos corretgían á son plaher; emperó aquest per nostre profit, á fi de que pugam ser participants de sa santedat.
11Y ninguna correcció al present apar ser de goitg, sinó de tristesa; emperó després donará fruyt molt apacible de justicia als que per ella han estat exercitats.
12Per lo qual alsau vostras mans caygudas, y los genolls enflaquits;
13Y donau passos drets ab vostres peus, á fi de que lo qui es coix nos desvihi, ans be sia curat.
14Seguiu la pau ab tots y la santedat, sens la qual ningú veurá á Deu.
15Mirant atentament á que ningú cayga de la gracia de Deu; no sia que brotia alguna arrel d'amargura, vos incomodia, y per ella sian molts contaminats;
16A fi de que no hi haja ningun fornicari ó profá com Esaú, lo qual per un bossí vengué sa primogenitura.
17Sapiau donchs que desitjant ell després heretar la benedicció, fou despreciat; perqué no encontrá lloch d'arrepentiment, encaraqué ell ho solicitá ab llágrimas.
18Perqué vosaltres nous haveu acercat encara á la montanya palpable, y al foch encés, y al torbellí, y á la obscuritat, y tempestat,
19Y al so de la trompeta, y á la veu de las paraulas, las quals, los que las oygueren, suplicaren que no sels parlá mes.
20Perqué no podían sufrir lo que sels intimava: Que si una bestia toca á la montanya será apedregada.
21Y era tant espantós lo ques veya, que Moysés digué: Espavordit estich y tremolant.
22Mes vosaltres haveu vingut á la montanya de Sion y á la ciutat de Deu viu, la celestial Jerusalem, y á una companyía de molts mils d'ángels,
23Y á la general assambléa de l'Iglesia dels primogénits que están escrits en lo cel, y á Deu Jutge de tots, y als esperits dels justos ja perfets.
24Y á Jesús medianer del Nou Testament, y al aspersió d'aquella sanch que parla millor que la d'Abel.
25Mirau que no refuseu al que parla. Perqué si no escaparen aquells que despreciaren als quels parlava sobre la terra, molt menos nosaltres si refusam al quens parla desdel cel.
26La veu del qual commogué llavors la terra; emperó ara nos promet, dihent: Encara una vegada; y jo commouré no tant sols la terra, sinó també lo cel.
27En aixó que diu: Encara una vegada, declara la mudansa de las cosas ques commouhen com cosas fetas, peraqué permanesquian aquellas que no poden ser conmogudas.
28Y axí rebent un regne immovible tenim gracia; per la que agradant á Deu lo servim ab sant temor y reverencia.
29Perqué nostre Deu es foch consumidor. CAP. XIII. Los exorta al exercici de las virtuts Cristianas, com son, caritat, hospitalitat, misericordia, castedat, y á la conformitat ab la voluntat de Deu.