Carta de Jaume 1
1De l'utilitat de las tribulacions, y com la paciencia deu ser obra perfeta. Dels fruyts de l'oració. Ventatges de la pobresa. Reprimir la llengua. Assistir als afligits. Fugir del esperit del mon. JAUME, servo de Deu y de nostre Senyor Jesu-Christ, á las dotse tribus que están dispersas, salut.
2Germans meus, teniu per goitg cumplert quant caygau en diversas tentacions:
3Sabent que la proba de vostra fe obra paciencia.
4Mes vejau que la paciencia tinga obra perfeta, perqué siau perfets y cabals, sens faltar en res.
5Y si algú de vosaltres té falta de sabiduría, demániala á Deu que la fona á tots copiosament, y no impropera; y l'hi será donada.
6Emperó demániala ab fe sens titubejar en res: perqué lo qui titubeja es semblant á l'ola del mar, agitada del vent, y portada d'aquí allí.
7Y axí no pensia aquell home que rebrá cosa alguna del Senyor.
8Lo varó d'ánimo doble es inconstant en tots sos camins.
9Lo germá ques humil glorihis en sa exaltació,
10Yl rich en sa humilitat, perqué passará com la flor del herba:
11Perqué axí com al exir lo sol ab ardor se seca l'herba, y cau sa flor, ys pert sa vistosa hermosura, axí també lo rich s'enmustuheix en sos camins.
12Benaventurat l'home que sufreix tentació; perqué després que será probat rebrá la corona de vida que Deu ha promés als quel aman.
13No diga ningú quant sia tentat que es tentat de Deu; perqué Deu no pot ser tentat dels mals, y ell no tenta á ningú.
14Sinó que cada qual es tentat quant es arrastrat, y alhagat de sa propia concupiscencia.
15Llavors quant la concupiscencia ha concebut, pareix lo pecat, yl pecat quant es consumat engendra mort.
16Donchs no vullau errar, germans meus caríssims.
17Tota dádiva bona y tot do perfet es de dalt, y descendeix del Pare de las llums, en qui no hi ha mudansa ni sombra de cambi.
18Perqué de sa propia voluntat nos ha engendrat ab la paraula de veritat, peraqué nosaltres siam com primicias de sas criaturas.
19Vosaltres ho sabeu, germans meus caríssims. Per aixó sia tot home prompte en ohir, peró tard en parlar, y tard en irritarse.
20Perqué l'ira del home no obra la justicia de Deu.
21Per lo tant llansant tota immundicia y abundancia de malicia, rebeu ab mansuetut la paraula que ha estat empeltada en vosaltres, y que pot salvar vostras ánimas.
22Siau donchs practicadors de la paraula, y no ohidors tant solament, enganyantvos á vosaltres mateixos.
23Perqué si algú es ohidor de la paraula, y no la practica, ell es com un home que contempla en un mirall son natiu rostro;
24Perqués mirá á sí mateix, y sen aná, y luego s'olvidá de quin home havía estat.
25Emperó aquell que contemplia en la lley perfeta de la llibertat, y perseveria en ella, no sent ohidor olvidadís, sinó practicador d'obra, aqueix será benaventurat en sa obra.
26Si algú donchs se té per religiós, y no refrena sa llengua, sinó que enganya son cors, la religió d'est es vana.
27La religió pura y sens mácula devant de Deu y del Pare es aquesta: Visitar als horfans y á las víudas en sas tribulacions, y preservarse de la corrupció d'aquest mon. CAP. II. Adverteix l'Apóstol que l'accepció de personas no es conforme á la fe de Jesu-Christ, y que la fe sens obras es com un cos sens ánima.