Carta de Jaume 2
1Germans meus, no poseu la fe de nostre Senyor Jesu-Christ, Senyor de la gloria, en accepció de personas.
2Perqué si entrás en vostra congregació algun varó, portant anell d'or, ab vestidura preciosa, y entrás també un pobre ab un mal vestit,
3Y atenent al que ve vestit magníficament li diguesseu: Séntat tu en aquest bon lloch, y diguesseu al pobre: Estat tu allí en peu, ó séntat aquí devall la peanya de mos peus:
4¿No sou donchs parcials en vosaltres mateixos? ¿y no sou jutges de pensaments inichs?
5Ohiu, germans meus caríssims, ¿per ventura no ha elegit Deu als pobres d'aquest mon pera ser richs en fe, y hereus del regne que pro meté Deu als quel aman?
6Vosaltres al contrari haveu afrontat al pobre. ¿Nous oprimeixen los richs ab sa prepotencia, y nous arrastran als tribunals?
7¿No blasfeman ells aquell bon nom que fou invocat sobre vosaltres?
8Si cumpliu la lley real, conforme á las Escripturas: Amarás a ton prohisme com á tu mateix; feu be.
9Emperó si feu accepció de personas, cometeu pecat, essent represos per la lley com á transgressors.
10Perqué qualsevol que guardia tota la lley, com faltia tant sols en un punt, s'ha fet culpable de tot.
11Perqué lo qui digué: No cometrás adulteri, digué també: No matarás. Y si matas, encaraqué no hajas comés adulteri, ets transgressor de la lley.
12Parlau axí, y feu axí com aquells que han de ser judicats per la lley de la llibertat.
13Perqués judicará sens misericordia al que no usá de misericordia, y la misericordia triunfa sobre lo judici.
14¿Que aprofitará, germans meus, á un que diu que té fe, si no té obras? ¿Per ventura pot la fe salvarlo?
15Y si un germá ó una germana estiguessen desnusos y destituhits del aliment quotidiá,
16Yls digués algú de vosaltres: Anau en pau, escalfaus, y assaciaus, y nols donás lo que necessitan per lo cos, ¿que aprofitaría?
17Axí també la fe, si no té obras, es morta, essent sola.
18Emperó dirá algú: Tu tens la fe y jo tinch las obras. Mostram ta fe sens obras, y jot mostraré ma fe per las obras.
19Tu creus que Deu es un; fas be. També los dimonis ho creuhen, y tremolan.
20Emperó ¿vols saber, oh home va, que la fe sens las obras es morta?
21¿Per ventura Abraham, nostre pare, no fon justificat per las obras quant oferí son fill Isaach sobre l'altar?
22¿No veus com la fe acompanyava á sas obras y ques feu perfeta per las obras?
23Ys cumplí l'Escriptura que diu: Abraham cregué á Deu, y li fou imputat á justicia, y fou anomenat amich de Deu.
24¿No veheu com per las obras es justificat l'home, y no per la fe solament?
25Axí mateix Rahab, essent una prostituta, ¿no fou justificada per obras, rebent los messatgers, y enviantlos per un altre camí?
26Perqué axí com lo cos sens l'esperit es mort, axí també la fe sens obras es morta. CAP. III. Vicis de la llengua desenfrenada, y diferencia entre la ciencia terrena y la celestial.