Carta de Jaume 3
1Germans meus, nous fassau molts mestres, sabent que nosaltres rebrém major condemnació.
2Perqué tots tropessam en moltas cosas. Lo qui no tropessa en paraula, aqueix tal es varó perfet, y capás també de refrenar tot lo cos.
3Y si posam fre en la boca dels caballs peraquéns obehescan, gobernam també tot lo cos d'ells.
4Mirau també las barcas, encaraqué sian grans y estigan impelidas per vents impetuosos, ab un petit timó se giran allá ahont vol lo qui las goberna.
5Axí també la llengua es certament un membre petit del cos, ys gloria de grans cosas. ¡Mirau un poch de foch quant gran bosch incendia!
6Y la llengua es foch, un mon de maldat. Axí la llengua se conta entre nostres membres la que contamina tot lo cos, y inflama la roda de nostra vida, inflamada ella del foch infernal.
7Perqué tota especia de bestias, y de aucells, y de serps, y d'altras cosas del mar se doma. Y la naturalesa del home las ha domadas totas.
8Peró ningun home pot domar la llengua, ques un mal que no cessa, y está plena de matsina mortal.
9Ab ella benehim á Deu y al Pare y ab ella malehim als homes que fóren fets á semblansa de Deu.
10D'una mateixa boca proceheix benedicció y maledicció. Germans meus, no convé que feu tal cosa.
11¿Per ventura una font per un mateix canal mana aygua dolsa y amarga?
12¿Per ventura, germans meus, pot la figuera fer rahims, y la parra figas? Axí la fonts salada no pot manar aygua dolsa.
13¿Qui d'entre vosaltres es sabi y instruhit? Móstria per la bona conversació sas obras en mansuetut de sabiduría.
14Emperó si teniu un zel amarch y hi ha discordias en vostres cors, nous glorieu, ni siau mentiders contra la veritat.
15Perqué aquesta sabiduría no es la que baixa de dalt, sinó terrena, sensual, diabólica.
16Puix allá ahont hi ha enveja y disputa, allí hi ha inconstancia y tota obra mala.
17Emperó la sabiduría que baixa de dalt, primerament es casta, després pacífica, modesta, dócil, ques acomoda á lo ques bo, plena de misericordia y de bons fruyts, no judicadora ni fingida.
18Yl fruyt de justicia se sembra en pau per aquells que fan pau. CAP. IV. Discordias y altres mals que causan las passions desenfrenadas. Debem evitar la murmuració y sométre ns á la Divina Providencia.