Apocalipsi 11
1Ym fou donada una canya semblant á una verga; y sem digué: Alsat, y amida lo temple de Deu, yl altar, y als que adoran en ell.
2Emperó lo pati que está fora del temple, déixal, y nol amidias; perqué ha estat donat als Gentils, y será trapitjada la ciutat quaranta y dos mesos.
3Y donaré poder á mos dos testimonis, y profetisarán, vestits de sach, mil doscents y xixanta dias.
4Aquestas son las dos oliveras yls dos candeleros que están devant del Deu de la terra.
5Y si algú volgués danyarlos, exirá foch de la boca d'ells, y tragará sos enemichs; y si algú volgués ferlos dany, es precís que ell moria també.
6Aquestos tenen poder pera tancar lo cel, que no ploga en los dias de la profecía d'ells; y tenen poder sobre las ayguas pera convertirlas en sanch, y pera ferir la terra ab tota mena de plagas tant sovint com vullan.
7Y quant haurán acabat son tes timoni, la bestia que pujá del abisme fará guerra contra ells, yls vencerá, yls matará.
8Yls cossos morts d'ells jaurán en los carrers de la gran ciutat que s'apellida espiritualment Sodoma y Egipte, ahont nostre Senyor fou també crucificat.
9Yls de las tribus, y pobles, y llenguas, y nacions veurán los cossos morts d'ells tres dias y mitg; y no permetrán que sos cossos sian posats en sepulcres.
10Yls que habitan la terra se regositjarán sobre ells, y s'alegrarán, y s'enviarán regalos los uns als altres; perqué aquestos dos profetas atormentaren als que habitavan sobre la terra.
11Y al cap de tres dias y mitg entrá en ells l'Esperit de vida enviat de Deu. Y s'alsaren sobre sos peus, y vingué gran temor sobrels quels vegeren.
12Y oygueren una gran veu del cel que deya: Pujáu aquí. Y pujaren al cel en un núvol; yls vegeren los enemichs d'ells.
13Y en aquella hora vingué un gran terratrémol, y caygué la desena part de la ciutat: y ab lo terratrémol fóren morts dels homes set mil; yls demés fóren atemorisats, y donaren gloria á Deu del cel.
14Passá lo segon ay; y veus aquí quel tercer ay vindrá prest.
15Yl seté ángel tocá la trompeta; y hi hagué en lo cal grans veus, dihent: Los regnes d'aquest mon s'han tornat regnes de nostre Senyor y de son Christo, y ell regnará per los sigles dels sigles. Amen.
16Yls vint y quatre ancians que estavan sentats en sas cadiras devant de Deu, caygueren sobre sos rostros, y adoraren á Deu, dihent:
17Vos donam gracias, Senyor Deu Totpoderós, que sou, que erau, y que haveu de venir; perqué haveu rebut vostre gran poder, y haveu regnat.
18Yls Gentils s'han irritat, y vostra ira ha arribat, yl temps de ser judicats los morts, y de donar gallardó á tos servos los profetas, y als sants, y als que temen vostre nom, petits y grans, y d'exterminar als que han corromput la terra.
19Y s'obrí lo temple de Deu en lo cel; y l'arca de son testament fou vista en son temple, ys formaren llams y trons, y clamors, y gran pedregada. CAP. XII. De la guerra del diable y del antichrist contra l'Iglesia, simbolisada en una dona misteriosa vestida del sol, que pareix un fill, y es perseguida del dragó infernal.