Apocalipsi 14
1Y miri, y veus aquí l'Anyell que estava en peus sobre la montanya Sion, y ab ell cent y quaranta quatre mil que tenían escrit en sos fronts lo nom d'ell, yl nom de son Pare.
2Y oyguí una veu del cel, com veu de moltas ayguas, y com la veu d'un gran tró; y la veu que oyguí era com de tocadors d'harpas, que tocavan sas harpas.
3Y cantavan com un cántich nou devant del trono, y devant dels quatre animals, y dels ancians; y ningú podía apéndrer aquell cántich sinó aquells cent y quaranta y quatre mil que fóren rescatats de la terra.
4Aquestos son los que no se contaminaren ab donas; perqué son verges. Aquestos segueixen al Anyell ahont vulla que vaja. Aquestos fóren rescatats d'entrels homes, essent las primicias pera Deu y pera l'Anyell.
5Y en la boca d'ells no fou trobada mentida; perqué están sens mácula devant del trono de Deu.
6Y vegí un altre ángel volant per mitg del cel, que tenía l'Evangeli etern pera predicarlo als habitants de la terra, y á tota nació, y tribu, y llengua, y poble.
7Dihent en alta veu: Temeu al Senyor, y donauli honra, perqué vingué l'hora de son judici; y adorau á aquell que feu lo cel, y la terra, lo mar, y las fonts de las ayguas.
8Y altre ángel lo seguí, dihent: Caygué, caygué Babilonia la gran ciutat, que doná á béurer á totas las nacions del vi de l'ira de sa forni cació.
9Yls seguí lo tercer ángel, dihent en alta veu: Si algú adorás la bestia y sa imatge, y prengués la senyal en son front ó en sa ma,
10Aquest beurá també del vi de l'ira de Deu, mesclat pur en la copa de sa indignació, y será atormentat ab foch y sofre devant dels sants ángels y devant del Anyell.
11Yl fum dels torments d'ells pujará per los sigles dels sigles; y no tenen repós de dia ni de nit los que adoraren la bestia, y sa imatge, yl que prenga lo senyal de son nom.
12Aquí está la paciencia dels sants que guardan los manaments de Deu y la fe de Jesús.
13Y oyguí una veu del cel quem deya: Escriu: Benaventurats los morts que desd'aquí en avant moren en lo Senyor. Sí, diu l'Esperit, perqué ells descansan de sos treballs, y sas obras los segueixen.
14Y mirí: y veus aquí un núvol blanch, y sobrel núvol un assentat semblant al Fill del Home, que tenía en son cap una corona d'or, y en sa ma una fals ben afilada.
15Y isqué un altre ángel del temple, cridant en alta veu al que estava sentat sobrel núvol: Tira ta fals, y sega, perqué ha arribat l'hora de segar, puix está ja seca la mes de la terra.
16Yl que estava sobrel núvol tirá sa fals sobre la terra, y la terra fou segada.
17Y isqué un altre ángel del temple que hi ha en lo cel, tenint també una fals ben afilada.
18Y isqué un altre ángel que tenía poder sobrel foch, y clamá en veu alta al que tenía la fals ben afilada, dihent: Planta ta fals afilada, y verema los rahims de la vinya de la terra, perqué ja están madurs los grans d'ells.
19Y posá l'ángel sa fals afilada en la terra, y veremá la vinya de la terra, y tirá la verema en lo gran cup de l'ira de Deu.
20Y fou trepitjat lo cup fora de la ciutat, y isqué sanch del cup fins á las bridas dels cavalls per l'espay de mil y sis cents estadis. CAP. XV. Cántich de Moysés y del Anyell, que cantan las que venceren la bestia. Las set plagas derreras figuradas en set copas de la cólera de Deu entregadas á set ángels.