Apocalipsi 19
1Despres d'aixó oyguí una gran veu com de molta gent en lo cel, que deyan: Alleluya, salvació, y gloria, y honra, y poder al Senyor nostre Deu.
2Perqué sos judicis son justos y verdaders, perqué ell ha condemnat á la gran prostituta que pervertía la terra ab sa prostitució, y ha venjat la sanch de sos servos de las mans d'ella.
3Y altra vegada digueren: Alleluya; yl fum d'ella pujá per los sigles dels sigles.
4Ys postraren los vint y quatre ancians y las quatre bestias, y adoraren á Deu que estava sentat sobrel trono; y deyan: Amen: Alleluya.
5Y isqué del trono una veu que deya: Alabau á nostre Deu, tots vosaltres servos d'ell, yls quel temeu, xichs y grans.
6Y oyguí com una veu de molta gent, y com soroll de moltas ayguas, y com una veu de grans trons, que deyan: Alleluya: perqué regná lo Senyor nostre Deu Totpoderós.
7Regositjemnos, y alegremnos, y donemli gloria; perqué han arribat las bodas del Anyell, y sa Esposa está aparellada.
8Y á ella fou donat cubrirse de finíssima tela, resplandent, y blanca. Y aquesta tela fina es la justicia dels sants.
9Ym digué: Escriu: Ditxosos los que han estat cridats á la cena de las bodas del Anyell. Ym diu: Aquestas paraulas de Deu son verdaderas.
10Ym postrí á sos peus per adorarlo. Ym diu: Mira nou fassas; jo so co-servo teu, y de tos germans que tenen los testimoni de Jesús Adora á Deu; perquél testimoni de Jesús es esperit de profecía.
11Y vegí lo cel obert, y aparegué un cavall blanch; yl que estava sentat sobre ell, era apellidat Fiel y Verdader, lo qual en justicia judica y fa la guerra.
12Y sos ulls eran com flama de foch; y tenía en son cap moltas coronas, y un nom escrit que ningú comprenía, sinó ell mateix.
13Y anava vestit d'una roba tenyida de sanch; y son nom es apellidat: Lo Verb de Deu.
14Yl seguían los exércits que hi ha en lo cel en cavalls blanchs, vestits tots de tela finíssima blanca, y pura.
15Y exía de sa boca una espasa de dos talls, pera ferir ab ella las nacions. Y ell mateix las gobernará ab vara de ferro: y ell trapitja lo cup del vi del furor de l'ira de Deu Totpoderós.
16Y té escrit en sa vestidura y en sa cuixa lo nom: Rey de reys, y Senyor de senyors.
17Y vegí un ángel que estava en lo sol, y clamava en veu alta, dihent á tots los aucells que volavan per mitg del cel: Veniu, y juntauvos á la gran cena de Deu:
18Pera menjar carns de reys, y carns de tribuns, y carns de poderosos, y carns de cavalls, y dels que cavalgavan en ells, y carns de tots, llibres, y esclaus, y xichs, y grans.
19Y vegí la bestia, yls reys de la terra, y sos exércits reunits, pera batallar ab lo que estava sobrel cavall y ab son exércit.
20Y fou presa la bestia, y ab ella lo profeta fals que feu prodigis devant d'ell, ab los quals enganyá als que reberen lo senyal de la bestia, y á aquells que adoraren sa imatge. Aquestos dos fóren llansats vius en un estany de foch ardent y sofre.
21Yls altres fóren morts ab l'espasa que ix de la boca d'aquell que seya sobrel cavall: ys saciaren ab sas carns tots los aucells. CAP. XX. L'ángel encadena á Satanás en l'abisme per mil anys, durant los quals las ánimas dels mártirs regnan ab Christo en la primera resurrecció. Deslligat després Satanás, mou á Gog y á Magog contra la ciutat santa; emperó lo cel enviará foch quels devorará. Després Jesu-Christ judicará á tots los morts.