Apocalipsi 12
1Y aparegue en lo cel un gran senyal; una dona vestida del sol, y la lluna sota sos peus, y en son cap una corona de dotse estrellas:
2Y estant prenyada clamava ab dolors de part, y sufría dolors de parir.
3Y fou vist un altre senyal en lo cel; y veus aquí un gran dragó vermell, que tenía set caps y deu banyas, y en sos caps set coronas:
4Y la cua d'ell arrastrava la tercera part de las estrellas del cel, y las feu cáurer sobre la terra; yl dragó se pará devant de la dona que estava de part, á fi de tragarse lo fill luego que ella l'hagués parit.
5Y parí un fill varó que havía de gobernar totas las nacions ab vara de ferro; y son fill fou arrebatat envers Deu y son trono.
6Y la dona fugí al desert, ahont tenía un lloch aparellat de Deu, pera ser alimentada allí mil doscents y xixanta dias.
7Y hi hagué una gran batalla en lo cel. Miguel y sos ángels peleavan contral dragó, yl dragó peleava y sos ángels:
8Y estos no venceren, y no fou trobat may mes son lloch en lo cel.
9Y fou llansat fora aquell gran dragó, aquella antigua serpent, anomenada diable y Satanás, que enganya á tot lo mon, y fou llansat á la terra, y sos ángels fóren llansats ab ell.
10Y oyguí un clamor en lo cel que deya: Ara es arribada la salvació, y la virtut, yl regne de nostre Deu, yl poder de son Christo; perqué ha estat llansat á terra per acusador de nostres germans, quels acusava dia y nit devant de Deu.
11Y ells lo venceren per la sanch del Anyell, y ab la paraula de son testimoni, y ells no amaren sas vidas fins á la mort.
12Per lo tant regositjauvos, oh cels, y vosaltres que habitau en ells. Ay dels habitants de la terra y del mar, perquél diable ha baixat á vosaltres ab gran cólera, perqué sab que té poch temps.
13Y quant lo dragó vegé que havía estat tirat per terra, perseguí á la dona que pari lo fill varó:
14Y fóren donadas á la dona dos alas de gran áliga, peraqué volás al desert á son lloch, ahont es alimentada per un temps, y dos temps, y la meytat d'un temps, lluny de la presencia de la serpent.
15Y la serpent llansá de sa boca aygua, com una riuhada, sobre la dona, peraqué la corrent se lan pugués portar.
16Y la terra ajudá á la dona: y la terra obrí sa boca, y se xuclá lo riu que havía llansat lo dragó de sa boca.
17Y estava lo dragó contra la dona: y sen aná á fer la guerra als demés de son llinatge, que guardan los manaments de Deu, y tenen lo testimoni de Jesu-Christ. CAP. XIII. Una bestia monstruosa de set caps y deu banyas, ab deu coronas, ix del mar, y blasfema contra Deu yls sants, y es adorada dels homes. S'alsa en la terra altra bestia ab dos banyas que dona vigor á la primera.