Apocalipsi 4
1Despres d'aixó mirí; y veus aquí una porta oberta en lo cel, y la primera veu que oyguí era com de trompeta que parlava ab mi, dihent: Puja aquí, yt mostraré las cosas ques necessari sian fetas després d'aquestas.
2Y immediatament jo vaitg esser arrebatat en esperit: y veus aquí un trono que estava posat en lo cel, y sobrel trono estava un assentat.
3Yl que estava assentat, en l'aspecte era semblant á una pedra jaspe y de sardio; y al rodedor del trono hi havía un arch iris, que á la vista parexía una esmeralda.
4Y al rodedor del trono vint y quatre sitis, y sobre los sitis vint y quatre ancians assentats, vestits ab robas blancas, y en sos caps coronas d'or.
5Y exían del trono llamps, y veus, y trons; y devant del trono set llantias que cremavan, las quals son los set Esperits de Deu.
6Y devant del trono hi havía com un mar transparent de vidre, semblant al cristall; y en mitg del trono y al rodedor del trono, quatre animals plens d'ulls devant y derrera.
7Yl primer animal era com un lleó, yl segon animal semblant á un bedell, yl tercer animal tenía la cara com un home, yl quart animal era semblant á un'áliga volant.
8Yls quatre animals, cada hu d'ells tenia sis alas, y al rodedor, y dintre estavan plens d'ulls, y no cessavan dia y nit de dir: Sant, Sant, Sant, Senyor Deu Totpoderós, lo qual era, es, y ha de venir.
9Y quant aquells animals donavan gloria, y honor, y gracias al qua estava sentat en lo trono, que viu per los sigles dels sigles,
10Los vint y quatre ancians se postravan devant del que estava sentat en lo trono, y adoravan al que viu per los sigles dels sigles, y tiravan sas cononas devant del trono, dihent:
11Digne sou, Senyor Deu nostre, de rébrer gloria, y honra, y virtut, perqué vos haveu criat totas las cosas, y per lo vostre plaher ellas son y fóren criadas. CAP. V. Mentras que Sant Joan plorava perqué ningú podía obrir lo llibre tancat ab set sellos, l'obrí l'Anyel de Deu que poch avans havía estat mort. Per lo que totas las criaturas li tributaren cántichs de alabansas.