Apocalipsi 20
1Y vegi baixar del cel un ángel que tenía la clau del abisme, y una gran cadena en sa ma.
2Y prengué al dragó, la serpent antigua, ques lo diable y Satanás; yl lligá per mil anys.
3Yl ficá en l'abisme, yl tancá, y posá un sello sobre ell, peraqué no enganyás mes á las nacions, fins que s'hajan cumplert los mil anys; y després d'aixó convé que sia deslligat per un poch de temps.
4Y vegí cadiras, y s'assentaren sobre ellas, yls fou donat lo judicar, y vegí las ánimas d'aquells que fóren degollats per lo testimoni de Jesús y per la paraula de Deu, yls que no adoraren la bestia, ni á sa imatge, ni reberen sa marca en sos fronts, ó en sas mans, y visqueren y regnaren ab Christo per espay de mil anys.
5Emperó los altres morts no entraren en vida fins que hagueren passat los mil anys. Aquesta es la primera resurrecció.
6Benaventurat y sant lo qui té part en la primera resurrecció: en aquestos no té poder la segona mort; ans be serán sacerdots de Deu y de Christo, y regnarán ab ells mil anys.
7Y quant sian acabats los mil anys será deslligat Satanás de sa presó.
8Y exirá per'enganyar á las nacions que están en los quatre cantons de la terra, á Gog y á Magog, yls reunirá pera combátrer; lo número dels quals es com l'arena del mar.
9Y pujaren sobre l'amplaria de la terra, y cercaren los reals dels sants, y la ciutat amada: y baixá foch del cel enviat per Deu, yls devorá.
10Yl diable quels enganyava fou ficat en un estany de foch y de sofre, ahont están la bestia yl fals profeta; y serán atormentats dia y nit per los sigles dels sigles.
11Y vegí un gran trono blanch, y á un que estava assentat sobre ell, á la vista del qual fugí lo cel, y la terra, y no fou trobat lo lloch d'ells.
12Y vegí als mort, grans y xichs, que estavan en peu devant del trono, y fóren oberts los llibres; y fou obert un altre llibre, ques lo llibre de vida; y fóren judicats los morts per las cosas que estavan escritas en los llibres, segons sas obras.
13Yl mar doná los morts que estavan en ell; y la mort yl infern donaren los morts que estavan en ells; y fou fet judici de cada hu d'ells segons sas obras.
14Yl infern y la mort fóren llansats al estany de foch. Aquesta es la segona mort.
15Yl que no fou trobat escrit en lo llibre de la vida fou llansat en l'estany del foch. CAP. XXI. Fi y estat ditxós dels justos després del judici, y desastrosa sort dels pecadors. Descripció de la ciutat celestial de Jerusalem, mística esposa del Anyell de Deu.