Apocalipsi 9
1Yl quint ángel tocá la trompeta; y vegí cáurer una estrella del cel á la terra, y á ell li fou donada la cláu del pou del abisme.
2Y obrí lo pou del abisme; y pujá fum del pou, com un fum d'un gran forn, y s'obscurí lo sol yl ayre ab lo fum del pou.
3Y del fum del pou isquéren llagostas á la terra; á las cuals los fou donat poder, com tenen los escorpins de la terra.
4Yls fou manat que no fessen dany á l'herba de la terra, ni á cosa alguna verda, ni á ningun arbre; sinó solament als homes que no tenen en sos fronts lo sello de Deu.
5Yls fou donat que nols matassen, sinó quels atormentassen per espay de cinch mesos; y son torment era com torment del escorpí quant pica á un home.
6Y en aquells dias buscarán los homes la mort, y no la trobarán, y desitjarán morir, y la mort fugirá d'ells.
7Y las figuras de las llagostas eran semblants á cavalls aparellats per la batalla; y sobre sos caps tenían com coronas semblants al or; y sas caras eran com caras d'homes.
8Y tenían cabells com cabells de dona; y sas dents eran com dents de lleó.
9Y vestían corassas, com corassas de ferro; yl soroll de sas alas com un soroll de carros de molts cavalls que corren al combat.
10Y tenían casas semblants á las dels escorpins, y havía agulló en sas cuas, y tenían poder pera atormentar als homes cinch mesos.
11Y tenían sobre sí per rey un ángel del abisme, anomenat en Hebreu Abaddon, en Grech Apollion, y en Llatí Exterminans.
12Un ay ja passá; y veus aquí que venen dos ays després.
13Yl sisé ángel tocá la trompeta y oyguí una veu dels quatre corns del altar d'or, que está devant dels ulls de Deu,
14La qual deya al sisé ángel que tenía la trompeta: Deslliga los quatre ángels que están lligats en lo gran riu Eufrates.
15Y fóren deslligats los quatre ángels, que estavan aparellats per l'hora, y dia, y mes, y any, pera matar la tercera part dels homes.
16Yl número del exércit de á cavall era de doscents milions. Y jo oyguí lo número d'ells.
17Y axí jo vegí als cavalls en una visió; y als que cavalgavan, que vestían corassas de foch de color de jacintho, y de sofre; yls caps dels cavalls eran com caps de lleons, y exía de sa boca foch, y fum, y sofre.
18Y per aquestas tres plagas fou morta la tercera part dels homes, pel foch, pel fum, y pel sofre que exía de sas bocas.
19Perquél poder dels cavalls está en sa boca y en sas cuas: puix sas cuas eran semblants als serpents que tenen cap, y ab ellas fan dany.
20Yls altres homes que no fóren morts d'aquestas plagas, ab tot no s'arrepentiren de las obras de sas mans, peraqué no adorassen als diables y als ídols d'or, y de plata, y de coure, y de pedra, y de fusta, los quals no poden véurer, ni oir, ni caminar,
21Ni s'arrepentiren de sos homicidis, ni de sos maleficis, ni de sa fornicació, ni de sos lladronicis. CAP. X. Apareix un altre ángel rodejat d'un núvol ab un llibre en la ma: aquest ángel anuncía lo cumpliment de tot lo misteri, axí quel seté ángel haja tocat la trompeta. Una veu del cel mana á Sant Joan que prenga aquell llibre yl devoria.