Apocalipsi 16
1Y oygui una gran veu del temple que deya als set ángels: Anau y derramau las set copas de l'ira de Deu sobre la terra.
2Y aná lo primer, y derramá sa copa sobre la terra; y vingué una llaga cruel y maligna sobrels homes que tenían lo senyal de la bestia, y sobre aquells que adoraren sa imatge.
3Yl segon ángel derramá sa copa sobrel mar, ys torná sanch com de mort; y morí en la mar tota ánima vivent.
4Yl tercer derramá sa copa sobrels rius y sobre las fonts de las ayguas, ys convertiren en sanch.
5Y oyguí á dir al ángel de las ayguas: Vos sou just, Senyor, que sou, que erau, y que seréu, perqué aixó haveu judicat.
6Perqué derramaren la sanch dels sants y dels profetas, y vos los haveu donat á béurer sanch, perquéu mereixen.
7Y oyguí que deya un altre desdel altar: Certament, Senyor Deu Totpoderós, vostres judicis son justos y verdaders.
8Yl quart ángel derramá sa copa sobrel sol, y li fou donat lo abrasar als homes ab ardor y foch.
9Y s'abrasaren los homes ab gran ardor y blasfemaren lo nom de Deu que té poder sobre aquestas plagas, y no s'arrepentiren pera glorificarlo.
10Yl quint ángel derramá sa copa sobre lo siti de la bestia; ys torná ple de tenebras son regne, ys mossegaren sas llenguas de dolor.
11Y blasfemaren al Deu del cel per sos dolors y sas feridas, y no s'arrepentiren de sas obras.
12Yl sisé ángel derramá sa copa sobre aquell gran riu Eufrates; y s'assecaren sas ayguas, peraqués aparellás lo camí perals reys del Orient.
13Y vegí exir de la boca del dragó, y de la boca de la bestia, y de la boca del fals profeta, tres esperits immundos á manera de granotas.
14Perqué son esperits de dimonis, que fan prodigis, y van als reys de la terra y de tot lo mon, pera juntarlos pera la batalla en lo gran dia del Deu Totpoderós.
15Mirau que vinch com un lladre. Benaventurat lo qui vetlla, y guarda sas vestiduras, peraqué no vaja desnú, y vejan sa vergonya.
16Yls reunirá tots plegats en un lloch que en Hebreu s'apellida Armagedon.
17Yl seté ángel derramá sa copa al ayre, y isqué una gran veu del temple desdel trono, que deya: Está fet.
18Y vingueren llams y trons, y clamors, y hi hagué un gran terratrémol; tal y tan gran, qual no hi ha hagut may desde quels homes están sobre la terra.
19Y la gran ciutat fou partida en tres part; y caygueren las ciutats de las nacions; y la gran Babilonia vingué en memoria devant de Deu, pera donarli la copa del vi de l'indignació de sa ira.
20Y tota isla fugí, y las montanyas no fóren trobadas.
21Y caygué del cel una gran pedregada sobrels homes: cada pedra gran com un talent; yls homes blasfemaren de Deu per rahó de la plaga de la pedregada, que fou excessivament gran. CAP. XVII. Descripció de la gran prostituta; so es, Babilonia, que s'embriagá ab la sanch dels mártirs, ys vegé sentada sobre la bestia dels set caps y las deu banyas.