Primera carta als Corintis 11
1Siau imitadors meus, axí com jo ho so també de Christo.
2Y vos alabo, germans, perqué en tot vos recordeu de mi, y guardau mas instruccions tals com jous las he ensenyat.
3Emperó vull que sapiau que Christo es lo cap de tot home, y l'home es lo cap de la dona, y Deu lo cap de Christo.
4Tot home que fa oració, ó profetisa ab lo cap cubert, deshonra son cap.
5Y tota dona que fa oració, ó profetisa ab lo cap descubert, deshonra son cap, puix es lo mateix que si fos rapada.
6Perqué si la dona no está cuberta, rapias també. Y si es una cosa lletja per la dona lo tallarse los cabells, ó raparse, cubrias o cap.
7L'home en veritat no deu cubrirse lo cap, perqué es imatge y gloria de Deu; emperó la dona es la gloria del home.
8Puix no fou l'home format de la dona, sinó la dona del home;
9Nil home fou criat pera la dona, sinó la dona peral home.
10Per aixó la dona deu portar sobre son cap lo senyal de la potestat per causa dels ángels.
11Emperó nil home es sens la dona, ni la dona sens l'home, en lo Senyor.
12Perqué axí com la dona es del home, axí també l'home es pera la dona; mes totas las cosas son de Deu.
13Judicau ho vosaltres mateixos. ¿Es propi que una dona preguia á Deu estant cuberta?
14¿Nous ensenya la naturalesa mateixa que sería ignominiós al home lo criar llarga cabellera?
15Emperó á la dona li es gloria lo criar cabellera, perqué los cabells li fóren donats pera cubrirse.
16Emperó si algun home apareix contenciós, nosaltres no tenim tal consuetut, ni l'Iglesia de Deu.
17Assó vos mano, mes no aprobo lo congregarvos, no pera lo millor, sinó pera lo pitjor.
18Perqué abans de tot, quant vos congregau en l'Iglesia, oych que hi ha dissensions entre vosaltres, y en part ho crech.
19Puix es precís que hi haja heretgías també, peraqué los que son aprobats sian manifestos entre vosaltres.
20Quant vosaltres donchs vos congregau en un lloch, ja no es pera menjar la cena del Senyor.
21Perqué cada qual pren abans sa propia cena pera menjar. Yl un té fam, yl altre está embriach.
22¿Que per ventura no teniu casas ahont menjar y beurer? ¿ó despreciau l'Iglesia de Deu, y avergonyiu als que no tenen? ¿Queus diré? ¿Vos alabaré? En aixó no us alabo.
23Perqué jo rebí del Senyor lo queus he ensenyat á vosaltres; quel Senyor Jesús, en la nit en que fou trahit, prengué pá.
24Y quant hagué donat gracias, lo partí, y digué: Preneu, menjau; aquest es mon cos que per vosaltres es partit: feu aixó en memoria de mi.
25Axí mateix prengué lo cálser després d'haver sopat, dihent: Aquest cálser es lo Nou Testament en ma sanch; feu aixó, quantas vegadas ne beuréu, en memoria de mi.
26Perqué totas quantas vegadas menjaréu aquest pá, y beuréu aquest cálser, anunciaréu la mort del Senyor fins que vinga.
27Per lo tant qualsevol que menjia aquest pá, ó beguia lo cálser del Senyor indignament, será reo del cos y de la sanch del Senyor.
28Per lo tant examinias l'home á sí mateix, y axí menjia d'aquell pá, y beguia del cálser.
29Perquél quin menja y beu indignament, menja y beu sa propia condemnació, no fent discerniment del cos del Senyor.
30Per aixó hi ha entre vosaltres molts débils y malalts, y molts que dormen.
31Puix si nosaltres mateixos nos examinassem, no seríam certament judicats.
32Emperó quant som judicats, som castigats del Senyor, peraqué no siam condemnats ab aquest mon.
33Per lo qual, germans meus, quant vos congregau pera menjar, esperaus los uns als altres.
34Y si algú té fam, menjia en casa, á fi de que nous junteu pera condemnació. Y las demés cosas las ordenaré quant vinga. CAP. XII. De la varietat de dons quel Esperit Sant distribuheix entrels fiels per utilitat de l'Iglesia. Aquesta es un sol cos místich, los membres del qual deuhen ajudarse mutuament.