Primera carta als Corintis 7
1Y tocant á las cosas sobre quem escriguereu, bo sería al home no tocar dona.
2Emperó, á fi de evitar la fornicació, tinga cada home sa muller, y cada dona son marit.
3Lo marit paguia á sa muller la deguda benevolencia, y de la mateixa manera la muller al marit.
4La muller no té lo domini de son propi cos, sinó lo marit. Y axí mateix lo marit no té lo domini de son propi cos, sinó la muller.
5Nous defraudeu l'un al altre, sinó es per algun temps, y de comú consentiment, pera dedicarvos al dejuni y á l'oració; y de nou tornau á cohabitar, á fi de que Satanás nous tentia per vostra incontinencia.
6Emperó aixó ho dich per condescendencia, no per manament.
7Perqué jo voldría que fosseu tots vosaltres com jo mateix. Emperó cada hu té de Deu son propi do, qui d'una manera, y qui d'un altra.
8Per consegüent dich als solters y á las viudas, quels es bo si permaneixen axí com jo.
9Emperó si no's poden contenir, cásianse; puix mes val casarse que abrasarse.
10Mes als casats los mano, no jo, sinó lo Senyor, que la muller nos separia del marit.
11Y que sis separa, se quedia sens casar, ó se reconcilihi ab son marit: yl marit no dexia tampoch la muller.
12Y als demés los dich jo, no lo Senyor: Si algun germá té una infiel per muller, y ella consent en habitar ab ell, no la repudihi.
13Y si una muller fiel té un infiel per marit, y ell consent en habitar ab ella, no deixia al marit.
14Perqué lo marit infiel es santificat per la muller fiel; y santificada es la muller infiel per lo marit fiel: d'altre manera vostres fills serían impurs, mes ara son sants.
15Emperó si lo infiel se separa, separias; puix lo germá ó la germana no están subjectes á esclavitut en tals cosas: y Deu nos ha cridat á pau.
16Perqué ¿sabs tu, muller, si salvarás al marit? ¿y sabs tu, marit, si salvarás la muller?
17Emperó procehesca cada qual segons lo Senyor li té repartit, y segons Deu lo ha cridat; y axí es com jo ho ordeno en totas las Iglesias.
18¿Es algú cridat essent circumcidat? Nos fassa incircumcís. ¿Es algú cridat en la incircumcisió? Que nos circumcidia.
19La circumcisió no es res, ni es res l'incircumcisió, sinó lo guardar los preceptes de Deu.
20Permanesca cada hu en la vocació en que ha estat cridat.
21¿Ets tu cridat essent servo? Not donia cuidado: y si pots esser llibre, aprofitaten mes be.
22Perqué aquell que essent servo fou cridat del Senyor, es llibert del Senyor; y axí mateix lo qui es cridat essent llibre, es servo de Christo.
23Haveu estat comprats per un preu; nous fassau servos dels homes.
24Donchs cada qual, germans, permanesca devant de Deu en lo ques cridat.
25En quant á las verges, no tinch precepte del Senyor; emperó dono consell, axí com un que ha alcansat misericordia del Senyor, pera ser fiel.
26Penso donchs que assó es bo per las necessitats presents, perqué bo li es al home lo estarse axí.
27¿Estás lligat á muller? No cerquias deslligarte. ¿Estás llibre de muller? No busquias muller.
28Emperó sit casas, no has pecat; y si una verge se casa, ella no peca. Mes aqueixos tals tindrán tribulació en la carn, emperó jous perdono.
29Y lo que jous dich, germans, es quel temps es curt: lo que importa es, que los que tenen mullers viscan com si no las tinguessen;
30Yls que ploran, com si no plorassen; yls que s'alegran, com si nos alegrassen; yls que compran, com si no possehissen;
31Yls que usan d'aquest mon, com si non usassen; perqué passa la figura d'aquest mon.
32Mes desitjaría que visquesseu sens cuydados. Lo qui no té muller está ansiós per las cosas que son del Senyor, com ha d'agradar á Deu:
33Emperó lo qui té muller está afanat ab las cosas del mon, com podrá donar gust á la muller, y está dividit.
34Y la dona soltera y la verge pensa en las cosas del Senyor, pera ser santa de cos y d'esperit. Emperó la ques casada pensa en las cosas que son del mon, y com agradará al marit.
35En veritat dich aixó pera vostre profit, no pera pararvos ningun llas, sinó solament pera lo ques convenient, y peraqué pugau servir al Senyor sens destorb.
36Mes si algun home pensa que es una cosa deshonrosa per sa filla doncella, que ella passia la flor de sa edat, y ques necessari ques casia: fassa ell lo que vulga; no peca si la casa.
37Emperó lo qui está ferm en son cor, no obligantli la necessitat, ans be tenint domini sobre sa propia voluntat, y ha determinat en son cor conservar sa verge, fa be.
38Y axí aquell que casa sa verge, fa be; y aquell que no la casa, fa millor.
39La muller está lligada per la lley mentras viu son marit; emperó si son marit mor, queda llibre: casias ab qui vullia, ab tal que sia segons lo Senyor.
40Emperó será mes ditxosa si permanesqués axí segons mon consell, y penso que jo tinch també l'Esperit de Deu. CAP. VIII. Ningú deu gustar cosas ofertas als ídols si ab aixó dona escándol; puix lo qui escandalisa als flachs peca contra Jesu-Christ.