Primera carta als Corintis 12
1Y tocant als dons espirituals, no vull, germans, que estigau en ignorancia.
2Vosaltres sabeu que quant erau Gentils anavau als ídols muts, segons erau conduhits.
3Per lo tant vos fas á saber, que ningú que parla per l'Esperit de Deu, diu anathema á Jesús: y ningú pot dir que Jesús es lo Senyor, sinó per l'Esperit Sant.
4Hi ha donchs diversitat de dons, mes l'Esperit es un mateix.
5Hi ha diferencias de ministeris, emperó es un mateix lo Senyor.
6Hi ha també diversitat d'operacions, emperó un mateix es lo Deu que obra totas las cosas en tots.
7Mes la manifestació del Esperit es donada á cada hu pera profit.
8Perqué á un li es donada per l'Esperit la paraula de sabiduría; á altre paraula de ciencia, segons lo mateix Esperit;
9A altre fe per lo mateix Esperit; á altre do de curar per lo mateix Esperit;
10A altre lo fer miracles; á altre do de profecía; á altre discreció d'esperits; á altre do de diferents llenguas; á altre interpretació de llenguas.
11Mes totas aquestas cosas las obra un sol y mateix Esperit, repartint á cada hu com ell vol.
12Perqué axí com lo cos es un, y té molts membres, y tots los membres del cos, encaraqué molts, son un sol cos, axí també es Christo.
13Perqué per un mateix Esperit havem estat batejats tots nosaltres pera ser un mateix cos, axí Jueus com Gentils, axí servos com llibres, y tots havem begut en un mateix Esperit.
14Perqué tampoch lo cos es un sol membre, sinó molts.
15Sil peu digués: Perqué no so ma, no so del cos; ¿no es per aixó del cos?
16Y si digués l'orella: Perqué no so ull, no so del cos; ¿per aixó no será del cos?
17Y si tot lo cos fos ull, ¿ahont estaría l'oido? Y si tot fos oido, ¿ahont estaría l'olfato?
18Emperó ara Deu ha posat los membres, cada hu d'ells en lo cos de la manera que li ha plagut.
19Y si tots fossen un sol membre, ¿ahont sería lo cos?
20Emperó ara encaraqué los membres sian molts, lo cos es un.
21Yl ull no pot dir á la ma: Jo not he menester; ni tampoch lo cap als peus: Jo nous necessito.
22Ans be aquells membres del cos que semblan mes flachs, son mes necessaris:
23Yls membres del cos que tenim per menos nobles, á estos conferim major honra; y als que tenim per menos honestos, los cubrim ab mes decencia.
24Perqué los que en nosaltres son honestos, no tenen necessitat de res: emperó Deu ha temperat lo cos, donant honra mes cumplerta al membre que no la tenía en sí,
25A fi de que no hi hagués dissensió en lo cos, sinó que tots los membres tinguessen igual solicitut l'un per l'altre.
26Y que si un membre pateix, tots los membres pateixen ab ell; ó si un membre es honrat, tots los membres se regositjan ab ell.
27Donchs vosaltres sou cos de Christo, y membres de membre.
28Y axí Deu té posats alguns en l'Iglesia, en primer lloch apóstols, en segon profetas, en tercer doctors, després d'aixó do de miracles, després gracia de curar, socorros, goberns, diversitat de llenguas, interpretació de llenguas.
29¿Per ventura son tots apóstols? ¿ son tots profetas? ¿ son tots doctors?
30¿Fan tots miracles? ¿tenen tots gracia de curar? ¿parlan tots llenguas? ¿interpretan tots?
31Aspirau emperó vosaltres als dons majors: mes jous mostro un camí encara més excellent. CAP. XIII. Descripció de la caritat, y de sas propietats.