Primera carta als Corintis 5
1Es un rumor general que hi ha entre vosaltres fornicació, y tal fornicació qual ni arribá á anomenarse entrels Gentils, de manera que hi ha qui té la muller de son pare.
2Y encara anau engrehits, y ni menos vos haveu lamentat, pera qué fos expellit d'entre vosaltres lo qui cometé aquesta maldat.
3Mes jo, en veritat, encaraqué ausent de cos, emperó present d'esperit, ja he judicat com present al que axí se conduhí:
4En lo nom de nostre Senyor Jesu-Christ, essent congregats vosaltres, y mon esperit, ab la potestat de nostre Senyor Jesu-Christ,
5Que sia aqueix entregat á Satanás pera destrucció de la carn, á fi de que sa ánima se salvia en lo dia de nostre Senyor Jesu-Christ.
6Vostra vanagloria no es bona. ¿No sabeu que un poch de llevat fermenta tota la pasta?
7Netejau donchs lo llevat vell, peraqué siau una pasta nova, com que son sens llevat. Perqué Christo, que es nostra Pasqua, ha estat sacrificat pera nosaltres.
8Per lo tant celebrem la festa, no ab llevat vell, ni ab llevat de malicia y depravació, sinó ab lo pa azim de sinceritat y de veritat.
9Vos escriguí en la carta que nous acompanyeu ab los fornicadors:
10No absolutament ab los fornicadors d'aquest mon, ó ab los avaros, ó lladres, ó que adoran ídols, perqué en tal cas hauríau d'anárvosen del mon.
11Emperó ara vos he escrit que nous acompanyeu, si algú apellidat germá es fornicari, ó avaro, ó idólatra, ó maldinyent, ó embríach, ó rapinyador; ab un home semblant ni péndrerhi aliment.
12Puix ¿quen tinch de fer de judicar d'aquells que están fora? ¿Per ventura no judicau vosaltres dels que están dins?
13Perqué Deu judicará als que están fora. Per lo tant traheu fora de vostra companyía aqueix malvat. CAP. VI. Contra los desordres dels pledegistas y dels deshonests.