Primera carta als Corintis 14
1Seguiu la caritat, cobdiciau los dons espirituals, sobre tot lo de profecía.
2Perqué aquell que parla en llengua desconeguda, no parla als homes, sinó á Deu, perqué ningun home l'enten. Y en esperit parla los misteris.
3Mes aquell que profetisa, parla als homes per edificació, y exortació, y consol.
4Aquell que parla una llengua desconeguda, s'edifica á sí mateix; mes aquell que profetisa, edifica l'Iglesia de Deu.
5Y jo voldría que tots parlasseu llenguas, emperó molt mes que profetisasseu; puix major es lo qui profetisa quel que parla llenguas, á no ser que interpretia, peraque l'Iglesia rebia edificació.
6Ara donchs, germans, si jo vingués á vosaltres parlant llenguas, ¿de queus aprofitaré, á no ser queus parlia ó en revelació, ó en ciencia, ó en profecia, ó en doctrina?
7Y certament que fins las cosas inanimadas que donan sonido, com la flauta y l'harpa, sinó forman diferencia de sons, ¿com se distingirá lo ques toca ab flauta, ó lo que ab harpa?
8Puix si la trompeta dona un so incert, ¿quis preparará pera la batalla?
9Axí també vosaltres, si per la llengua no donau paraulas claras, ¿com se sabrá lo ques diu? Certament parlaréu al ayre.
10Hi ha, per exemple, tantas classes de llenguas en lo mon, y no hi ha res sens veu.
11Si donchs jo ignoro lo significat de las paraulas, seré bárbaro per'aquell á qui parlo, yl que parla será bárbaro pera mi.
12Axí mateix vosaltres, ja que sou cobdiciosos de dons espirituals, procurau abundar en ells pera edificació de l'Iglesia.
13Per lo tant, aquell que parlia una llengua desconeguda, demania la gracia d'interpretar la.
14Perqué si jo fas oració en una llengua desconeguda, mon esperit ora; ora-, però mon enteniment es sens fruyt.
15¿Que donchs? Pregaré ab l'esperit, pregaré també ab l'enteniment; cantaré ab l'esperit, y cantaré també ab l'enteniment.
16D'altra manera, quant donias la benedicció ab l'esperit, ¿com, aquell que está en la classe del poble sencill, dirá Amen al donar tu gracias, vehent no compren lo que tu dius?
17Certament tu be donas gracias; emperó l'altre no queda edificat.
18Gracias dono á Deu, puix parlo totas las llenguas de tots vosaltres:
19Emperó en l'Iglesia preferesch dir cinch paraulas ab intelijencia, á fi d'instruir també als altres, que no deu mil paraulas en llengua desconeguda.
20Germans, no siau noys en lo seny, mes siau infants en la malicia, emperó homes en lo seny.
21Está escrit en la lley: Ab homes d'altras llenguas y d'altres llavis parlaré á est poble, y ni ab tot aixó me ohirán, diu lo Senyor.
22Axí las llenguas son pera senyal, no als fiels, sinó als infiels; mes la profecía serveix, no als infiels, sinó als fiels.
23Si donchs tota l'Iglesia se congrega en un lloch, y parlant tots ab llenguas, entran ignorants ó infiels, ¿no dirán que haveu perdut lo judici?
24Mes si tots profetisan, y entra un infiel, ó un ignorant, ell de tots es convensut, y de tots judicat.
25Y axís fan manifestos los secrets de son cor; y postrat sobre'l rostro adorará á Deu, y declarará que Deu verdaderament está en vosaltres.
26¿Donchs que, germans? Quant vos congregueu, cada hu de vosaltres té salm, té doctrina, té llengua, té revelació, té interpretació: fassis tot pera edificació.
27Si algú parla en llengua desconeguda, parlian axí dos, ó al més, tres, y per torn, y un interpretia.
28Y si no hi ha intérprete, guardia silenci en l'Iglesia, y parlia ab sí mateix y á Deu.
29En quant als profetas, parlian dos ó tres, yls demés que judiquian.
30Y si á altre que estiga sentat li fos revelada alguna cosa, callia lo primer.
31Puix axí podeu profetisar tots un per un, á fi de que tots aprengan, y sian tots amonestats.
32Yls esperits dels profetas están subjectes als profetas.
33Perqué Deu no es autor de dissensió, sinó de pau, axí com jo ensenyo en totas las Iglesias dels sants,
34Callian las donas en las Iglesias, puix nols es donat lo parlar, ans be estigan sumissas, com també ho diu la lley.
35Y si ellas volen instruirse en alguna cosa, queu preguntian á sos marits en casa; puix que es indecorós á una dona lo parlar en l'Iglesia.
36¿Per ventura la paraula de Deu isqué de vosaltres, ó vingué á vosaltres sols?
37Si algú se té per profeta, ó espiritual, reconeguia que las cosas queus escriu son manaments del Senyor.
38Yl que no conega, no será conegut.
39Per lo tant, germans, cobdiciau lo profetisar, y no impediu lo parlar en llenguas.
40Fassas tot ab decoro y ordre. CAP. XV. La fe y esperansa de nostra futura resurrecció se confirman per la resurrecció de Jesu-Christ. Se descriu l'ordre y modo d'ella, y la naturalesa dels cossos ressuscitats.