Primera carta als Corintis 10
1Puix no vull, germans, que ignoreu que nostres pares estigueren tots baix del núbol, y atravessaren tots lo mar,
2Y que tots en Moysés fóren batejats en lo núbol y en la mar;
3Y tots menjaren una mateixa vianda espiritual,
4Y tots begueren la mateixa beguda espiritual; perqué bebian d'aquella pedra espiritual quels seguía, y aqueixa pedra era Christo.
5Emperó molts d'ells no fóren del agrado de Deu; per lo qual fóren postrats en lo desert.
6Y estas cosas fóren fetas en figura de nosaltres, á fi de que no siam cobdiciosos de las cosas malas, com ells las cobdiciaren.
7Nius fassau idólatras com alguns d'ells, segons está escrit: Se sentá lo poble á menjar y á beurer, y s'alsá pera jugar.
8Ni forniquem, com alguns d'ells fornicaren, y en un dia ne moriren vint y tres mil.
9Ni tentem á Christo, com alguns d'ells lo tentaren, y fóren destruits per las serpents.
10Ni murmureu, com alguns d'ells murmuraren, y fóren morts per l'exterminador.
11Y totas aquestas cosas los esdevenían á ells en figura; empero fóren escritas pera escarment de nosaltres, sobre qui han arribat las derrerías del sigle.
12Per lo tant, lo quis creu estar de peus, tinga en compte que no cayguia.
13Nous ha alcansat altra tentació sinó la ques comú als homes; emperó fiel es Déu, que no permetrá que siau tentats sobre vostras forsas; ans be ab la tentació vos donará camí peraque pugau suportar la.
14Per lo qual, caríssims meus, fugiu de l'idolatría.
15Com á prudents vos parlo, judicau de lo queus dich.
16Lo cálser de benedicció que benehim ¿no es la comunió de la sanch de Christo? yl pa que partim, ¿no es la partició del cos de Christo?
17Perqué nosaltres essent molts som un pá y un cos, perqué tots som participants d'aquell mateix pá.
18Considerau á Israel segons la carn. Los que menjan las víctimas, ¿per ventura no participan del altar?
19¿Qué donchs? ¿Dich quel ídol es alguna cosa, ó que lo que ha estat sacrificat als ídols es alguna cosa?
20Ans be dich, que las cosas que sacrifican als dimonis, y no á Deu. Y no vull jo que tingau societat ab los dimonis. No podeu beurer lo cálser del Senyor, yl cálser dels dimonis:
21No podeu participar de la taula del Senyor, y de la taula dels dimonis.
22¿Voleu provocar á gelosía al Senyor? ¿Per ventura som nosaltres mes forts que ell? Tot m'es lícit, emperó no totas las cosas son convenients.
23Tot m'es lícit, emperó no tot es edificant.
24Ningú busquia lo ques seu, sinó lo ques del altre.
25De tot lo ques ven en la carnicería, menjau ne, sens fer preguntas per rahó de conciencia:
26Puix del Senyor es la terra, y tot quant hi ha en ella.
27Si algú dels infiels vos convida, y hi voleu anar, menjau de tot quant vos presentia devant, sens preguntar res per rahó de conciencia.
28Emperó si algú vos digués: Aixó ha estat sacrificat als ídols, non menjeu per causa d'aquell queus ha avisat, y de la conciencia.
29Conciencia dich, no la teva, sino la del altre: Puix ¿per quin fi ma llibertat es judicada per la conciencia d'un altre?
30Perqué si jo per gracia ne participo, ¿per quin fi so jo vituperat per alló de que dono gracias?
31Donchs si menjau, ó si bebeu, ó si feu qualsevol altra cosa, feuho tot á gloria de Deu.
32No doneu ofensa als Jueus, ni als Gentils, ni á l'Iglesia de Deu:
33A la manera que jo procuro també en tot agradar á tots, no buscant lo meu profit, sino lo de molts, peraqué siau salvos. CAP. XI. Ordena quels homes orian ab lo cap descubert, y cubert las donas. Tracta de l'institució de la sagrada Eucharistía, y repren los desordres ques cometían al temps de la Comunió.