Primera carta als Corintis 4
1Considerians l'home com ministres de Christo y dispensadors dels misteris de Deu.
2Emperó lo ques requereix dels dispensadors es, que cada qual sia encontrat fiel.
3En quant á mi, poch m'importa ser judicat de vosaltres, ó de judici humá; puix ni jom judico á mi mateix.
4Perqué de res m'acusa la conciencia; emperó no per aixó me tinch per justificat, perqué quim judica es lo Senyor.
5Per lo que no judiqueu avans de temps, fins que vinga lo Senyor; lo qual aclarará las cosas escondidas en las tenebras, y fará manifestos los designis dels cors; y llavors cada home tindrá de Deu l'alabansa.
6Y jo, germans, he representat aquestas cosas en mi y en Apolo per amor de vosaltres, peraqué en nosaltres aprengau á no pensar dels homes sobre lo que está escrit, perqué ningú de vosaltres s'ensuperbesca per causa del un contra del altre.
7Perqué ¿quit distingeix? ¿y que tens tu que nou hajas rebut? Y siu has rebut, ¿perquét glorías com si nou haguesses rebut?
8Ja estau vosaltres saciats, ja sou richs: regnau sens nosaltres; y vulla Deu que regneu, peraqué axí nosaltres regnem també ab vosaltres.
9Perqué jo penso que Deu nos ha posat á nosaltres, los Apóstols, los últims, y com destinats á la mort; puix som fets l'expectacle del mon, dels ángels, y dels homes.
10Nosaltres necis per amor de Christo, y vosaltres sabis en Christo; nosaltres flachs, y vosaltres forts; vosaltres honrats, y nosaltres vilipendiats.
11Fins al hora present patim fam y sed, y anam nusos, y som abofetejats, y no tenim domicili segur;
12Y treballam, obrant ab nostras propias mans; nos maleheixen, yls benehim; nos persegueixen, y ho sufrim:
13Som blasfemats, y suplicam: hem arribat á ser com las escombrarías d'aquest mon, com l'escoria de tothom fins ara.
14Nous escrich aquestas cosas pera confusió vostra: emperó vos amonesto com á fills meus caríssims.
15Perqué encaraqué tingau deu mil instructors en Christo, emperó no molts pares. Perqué jo so lo qui us he engendrat en Christo Jesús per l'Evangeli.
16Per consegüent vos suplico que siau imitadors meus, com també ho so jo de Christo.
17Per aquesta causa vos envihí á Timoteu, que es mon fill caríssim, y fiel en lo Senyor, qui vos fará memoria de quals sian mos camins en Christo Jesús, com jo ensenyo per totas parts en totas las iglesias.
18Alguns van tan engrehits, com si jo no hagués de venir á vosaltres.
19Mes dins poch vindrá á vosaltres, si lo Senyor ho vol, y examinaré, no las paraulas dels que van axí engrehits, sino la virtut.
20Perqué lo regne de Deu no está en las paraulas, sinó en la virtut.
21¿Que voleu? ¿Vindré á vosaltres ab bastó, ó ab amor, y ab esperit de mansuetut? CAP. V. Excomunica l'Apóstol á un incestuós, y exorta als de Corinthi que evitian lo tractarse ab los pecadors públichs.