Primera carta als Corintis 8
1Y en quant á las cosas que son sacrificadas als ídols, sabem que tots tenim ciencia. La ciencia engreheix, emperó la caritat edifica.
2Y si algú pensa saber alguna cosa, encara no coneix de quina manera li convé saber.
3Emperó si algú ama á Deu, aqueix tal es conegut de Deu.
4Y en quant á las viandas sacrificadas als ídols, sabem quel ídol no es res en lo mon, y que no hi ha altre Deu, sinó un sol.
5Perqué encara que hi haja alguns ques appellidian deus, ja en lo cel, ja en la terra; (puix hi ha molts deus y molts senyors:)
6Emperó pera nosaltres no hi ha sinó un Deu, lo Pare, de qui son totas las cosas, y nosaltres en ell; y un Senyor Jesu-Christ, per qui son totas las cosas, y nosaltres en ell.
7Mes no en tots hi ha aqueix coneixement. Puix alguns fins ara, ab conciencia del ídol, menjan com cosa sacrificada al ídol; y la conciencia d'aquestos, per ser débil, es contaminada.
8Emperó la vianda nous fa acceptes á Deu; perqué ni que menjem tindrém res de mes, ni que no menjem tindrém res de menos.
9Emperó teniu compte que aquesta llibertat que teniu no sia ocasió als débils d'ensopegar.
10Perqué si algú te vegés á tu que tens ciencia estar sentat á taula en lo lloch dels ídols, la conciencia del ques débil ¿no será alentada á menjar de las cosas sacrificadas als ídols?
11¿Y per ta ciencia se perdrá lo germá débil, pera qui morí Christo?
12Y d'aquest modo, pecant contrals germans, y llastimant sa conciencia débil, pecau contra Christo.
13Per lo qual, si la vianda es ocasió d'escándol á mon germá, jamay menjaré carn per no escandalisar á mon germá. CAP. IX. L'Apóstol se priva de lo que li era lícit per no escandalisar á ningú, fentse pera tots, y sufrint mil treballs per guanyar pera Deu á tot lo mon.