Primera carta als Corintis 2
1Y jo, germans, quant vinguí á vosaltres, no vinguí ab sublimitat de paraulas ni de sabiduría á anunciarvos lo testimoni de Christo;
2Perqué jo nom he judicat saber res entre vosaltres, sinó á Jesu-Christ, y aqueix crucificat.
3Y jo estiguí entre vosaltres ab pusillanimitat, ab temor, y tremolant.
4Y mon parlar y ma predicació no fou ab paraulas persuasivas de sabiduría humana, sinó ab demostració d'Esperit y de poder;
5Peraqué vostra fe no reposás en la sabiduría d'homes, sinó en lo poder de Deu.
6No obstant aixó parlam sabiduría entre aquells que son perfects; emperó no sabiduría d'aquest mon, ni dels prínceps d'aquest mon, que son destruhits:
7Sinó que parlam sabiduría de Deu en misteri, la que está encuberta, la que Deu predestiná antes dels sigles pera gloria nostra:
8La que ningú dels prínceps d'aquest mon conegué, perqué si l' haguessen coneguda, jamay haurían crucificat al Senyor de la gloria.
9Emperó com está escrit: Que ull no vegé, ni orella oygué, ni ha estat en cor d'home, las cosas que prepará Deu per'aquells quel aman.
10Mes Deu nos las revelá á nosaltres per son Esperit, perqué l'Esperit ho escudrinya tot fins las cosas profundas de Deu.
11Perqué ¿qui dels homes sab las cosas del home, sino l'esperit del home que está en ell? Axí mateix ningú coneix las cosas de Deu, sinó l'Esperit de Deu.
12Y nosaltres havem rebut no l'esperit d'aquest mon, sinó l'Esperit que es de Deu, peraqué conegam las cosas que Deu nos ha donat graciosament:
13Las quals anunciam també, no ab paraulas doctas d'humana sabiduría, sinó ab doctrina d'esperit, comparant las cosas espirituals ab las espirituals.
14Mes l'home animal no percebeix aquellas cosas que son del Esperit de Deu, perqué per ell son fatuitat, y no las pot compéndrer, per quant se discerneixen espiritualment.
15Emperó aquell ques espiritual judica totas las cosas, y ell no es judicat de ningú.
16Perqué ¿qui conegué l'ánimo del Senyor, peraquél puga instruhir? Mes nosaltres tenim l'ánimo de Christo. CAP. III. Repren als ques apassionan als predicadors del Evangeli sens mirar al Senyor de qui son ministres, y exorta á despreciar la sabiduría vana del mon, y á abrassar la sabia ignorancia del Evangeli.