Primera carta als Corintis 9
1¿No so jo Apóstol? ¿no so jo llibre? ¿no he vist jo á Jesu-Christ Senyor nostre? ¿no sou vosaltres obra meva en lo Senyor?
2Y encaraqué per'altres no sia Apóstol, ho so certament pera vosaltres, perqué vosaltres sou lo sello de mon Apostolat en lo Senyor.
3Aquesta es ma resposta á aquells quem examinan:
4¿Per ventura no tenim potestat de menjar y béurer?
5¿No tenim acás facultat de portar per totas parts una germana, una muller, axí com los demés Apóstols, yls germans del Senyor, y Cephas?
6¿O jo solament y Bernabé no tenim potestat de fer aixó?
7¿Qui va jamay á la guerra á sas expensas? ¿Qui planta una vinya, y no menja fruyt d'ella? ¿Qui apastura un ramat, y no's alimenta de la llet del ramat?
8¿Per ventura dich jo aquestas cosas com á home? ¿ó no diu també lo mateix la lley?
9Puix escrit está en la lley de Moysés: No posarás bos en la boca del bou que bat. ¿Per ventura té Deu cuydado dels bous?
10¿O diu aixó també per nosaltres? Sí certament, per amor de nosaltres están escritas aquestas cosas: perqué lo qui llaura, deu llaurar en esperansa; y lo qui bat, es ab esperansa de participar de lo que espera.
11¿Si nosaltres havem sembrat en vosaltres cosas espirituals, es una gran cosa que reculliam las vostras cosas carnals?
12Si altres participan d' aquest poder sobre vosaltres, ¿perqué no avans nosaltres? Emperó no havem fet us d'aquesta potestat, ans be ho sufrim tot pera no posar destorb algun al Evangeli de Christo.
13¿No sabeu quels que serveixen al santuari menjan de lo que es del santuari, y quels que serveixen al altar participan juntament de lo del altar?
14Axí també ordená lo Senyor, quels que anuncían l'Evangeli viscan del Evangeli.
15Emperó jo de res d'aixó m'he aprofitat, ni he escrit aquestas cosas perqués fassa aixó ab mí; puix millor m'es lo morir que no que ningú me privia d'aquesta gloria.
16Perqué encaraqué predico l'Evangeli, no tinch de que gloriarme; perqué estich obligat á aixó: puix ¡ay de mi! si jo no evangelisás.
17Per lo qual, si ho fas voluntariament, tindré recompensa; mes si per forsa, la dispensació m'ha estat encarregada.
18¿Qual es donchs mon gallardó? Que al predicar l'Evangeli, dispensia jo l'Evangeli sens causar gasto, per no abusar de ma potestat en l'Evangeli.
19Per lo qual essent llibre envers tots, m'he fet servo de tots, pera guanyar molt mes.
20Y axí ab los Jueus, m'he fet Jueu, pera guanyar als Jueus.
21Ab los que estan baix la lley, com si estigués jo baix la lley, (no estant baix la lley,) pera guanyar als que están baix la lley; y ab los que estavan sens lley, com si jo no estava sens la lley de Deu, ans be estant en la lley de Jesu-Christ,) pera guanyar als que estavan sens lley.
22M'he fet flach ab los flachs, pera guanyar als flachs. M'he fet tot pera tots, pera salvar á tots.
23Y tot aixó ho fas per amor del Evangeli, pera ser participant d'ell ab vosaltres.
24¿No sabeu quels que corren lo estadi, realment corren tots, emperó un sol guanya lo gallardó? Correu donchs peraqué pugau obtenir lo.
25Y tot aquell que ha de combátrer en la palestra, guarda continencia en totas las cosas; y aixó ell ho fa pera alcansar una corona corruptible, mes nosaltres incorruptible.
26Jo per consegüent corro, no axi ab incertitut; y combato, no com un que dona colps al ayre:
27Sinó que castigo mon cos, y l reduhesch á subjecció; perqué nom succehesca que, havent predicat als altres, nom fassa jo mateix reprobat. CAP. X. Després d'haver proposat los beneficis yls castichs dels Hebreus per rahó de sa ingratitut, amonesta l'Apóstol als Corinthis ques guardian de sos vicis, especialment de tot resabi d'idolatría, de la vana confiansa, y de oféndrer al prohisme.