Evangeli segons Joan 5
1Despres d'aixó, essent la festa dels Jueus, Jesús pujá á Jerusalem.
2Y en Jerusalem está la Piscina de las ovellas, anomenada en Hebreu Bethesda, la cual té cinch porxos;
3En los quals jeya una gran multitut de malalts, cegos, coixos, paralítichs, que aguardavan lo moviment de las ayguas.
4Puix un ángel del Senyor baixava en cert temps á la Piscina, y agitava l'aygua; y lo primer que entrava després de haver estat agitada l'aygua, quedava curat qualsevol que fos son mal.
5Y hi havía allí un home que feya trenta vuyt anys que estava malalt.
6Y vehentlo Jesús que jeya, y coneixent que molt temps havía estava malalt, li digué: ¿Vols esser curat?
7Lo malalt li respongué: Senyor, jo no tinch ningú quem fiquia en la Piscina quant l'aygua es agitada, y mentreas jo hi vaig, un altre hi baixa primer que jo.
8Jesús li diu: Alsat, pren ton llit, y marxa.
9Y aquest home fou curat en un instant, y prengué son llit, y se posá á caminar. Y era aquell un dia de dissapte.
10Los Jueus donchs deyan al que havía estat curat: Avuy es dissapte, not es lícit portarten lo llit.
11Ell los respongué: Aquell quem ha curat, m'ha dit: Pren ton llit y camina.
12Ells li preguntaren: ¿Qui es aqueix home quet ha dit: Pren ton llit y camina?
13Emperó lo qui havía estat curat no sabía qui era, perqué Jesús s'havía retirat de la turba que hi havía allí.
14Després Jesús trobá aquest home en lo temple, y li digué: Ja veus que has estat curat, no pequias mes, no sia quet succehesca alguna cosa pitjor.
15Aquest home sen aná á trobar als Jueus, yls contá que era Jesús lo quil havía curat.
16Y per aquest motiu los Jueus perseguiren á Jesús, y cercavan com ferlo morir, perqué feya aquestas cosas en dissapte.
17Mes Jesús los respongué: Mon Pare fins ara está obrant, y jo també obro.
18Per lo que los Jueus cercavan molt mes com ferlo morir, perqué no solament trencava lo dissapte, sinó que deya que Deu era son pare, fentse igual á Deu. Y axí los respongué Jesús, dihent:
19En veritat, en veritat vos dich, quel Fill no pot fer per sí cosa alguna, sinó lo que veu fer al Pare; perqué qualsevol cosa quel Pare fassa, ho fa també lo Fill.
20Perquél Pare ama lo Fill, y li manifesta tot lo que fa, y li manifestará obras majors que estas, de manera que vosaltres quedaréu plens d'admiració.
21Puix axí com lo Pare ressuscita los morts, y ls dona la vida, axí també lo Fill dona la vida á qui li plau.
22Y nil Pare judica á persona alguna, sinó que ha comés tot judici al Fill:
23A fi de que tots honrian al Fill axí com honran al Pare. Lo qui no honra al Fill, tampoch honra al Pare quel ha enviat.
24En veritat, en veritat jous dich, que qualsevol que escolta ma paraula, y creu al quim ha enviat, té la vida eterna, y no sufrirá condemnació, sinó que ha passat de mort á vida.
25En veritat, en veritat jous dich, que l'hora ve, y estam ja en ella, en quels morts ohirán la veu del Fill de Deu; yls que l'oygan, viurán.
26Perqué axí com lo Pare té vida en sí mateix, axí ha donat també al Fill lo tenir vida en sí mateix;
27Y li ha donat també lo poder de judicar, perqué es Fill del home.
28Nous admireu d'aixó, perqué ve l'hora en que los que están en los sepulcres, oirán la veu del Fill de Deu,
29Y los que hajan fet obras bonas exirán pera ressuscitar á la vida; emperó los que hajan fet obras malas, exirán pera ressuscitar á sa condemnació.
30Jo de mi mateix no puch fer cosa alguna. Judico segons oych, y mon judici es just; puix no busco ma voluntat, sinó la voluntat d'aquell quem ha enviat.
31Si jo dono testimoni de mi mateix, mon testimoni no es verdader.
32Un altre es lo qui dona testimoni de mi, y jo sé quel testimoni que dona es verdader.
33Vosaltres enviareu á Joan, y ell doná testimoni á la veritat.
34Emperó jo no prench testimoni d'home, sinó que dich aixó á fi de que siau salvos.
35Ell era una antorxa que cremava y illuminava. Y vosaltres per algun temps volguereu alegrarvos en sa llum.
36Emperó jo tinch un testimoni major quel de Joan; perqué las obras quel Pare m'ha donat á cumplir, estas mateixas obras que jo fas, donan testimoni de mi, que'l Pare m'ha enviat.
37Y lo Pare quem ha enviat, ha donat testimoni de mi: ni vosaltres haveu oit may sa veu, ni vist son semblant.
38Y sa paraula no está habitant en vosaltres, perqué no creheu á aquell á qui ell ha enviat.
39Escudrinyau las Escripturas, ja que creheu trobar en ellas la vida eterna; y ellas son las que donan testimoni de mi.
40Y no voleu venir á mi perqué tingau vida.
41Jo no rebo gloria dels homes.
42Mes jous conech, que no teniu l'amor de Deu en vosaltres.
43Jo he vingut en nom de mon Pare, y nom rebeu: si vingués un altre en son nom propi, lo rebreu.
44¿Com podeu vosaltres creurer, los que rebeu gloria los uns dels altres, y no cercau la gloria que ve de Deu solament?
45No penseu que sia jo lo quius haja d'acusar devant del Pare: hi ha un queus acusa, so es, Moysés, en qui vosaltres confiau.
46Puix si creguesseu á Moysés, també me creuríau á mi, perqué ell escrigué de mi.
47Mes si no creheu en sos escrits, ¿com creuréu en mas paraulas? CAP. VI. Miracle dels cinch pans. Camina Jesús sobrel mar. Parla del pá del cel. Anuncia la trahició de Judas.