Evangeli segons Joan 12
1Donchs sis dias abans de la Pasqua vingué Jesús á Bethania, ahont ell havía ressuscitat á Lássaro que havía mort.
2Allí li aparellaren una cena, y Martha servía, y Lássaro era un dels que estavan á taula ab ell.
3Y havent pres María una lliura d'ungüent preciós de nardo verdader, lo derramá sobre los peus de Jesús, yls aixugá ab sos cabells; y la casa s'omplí de la fragancia del perfum.
4Llavors Judas Iscariot, un de sos deixebles, que era lo quil havía d'entregar, digué:
5¿Perqué no ha vengut est ungüent per trescents diners, y donat son preu als pobres?
6Mes digué aixó, no perqué ell passás cuydado dels pobres, sinó perqué era lladre, y tenint la bossa, portava lo diner ques posava en ella.
7Mes Jesús respongué: Deixaula, quel guardia peral dia de ma sepultura.
8Perqué als pobres sempre los teniu ab vosaltres, mes á mi nom teniu sempre.
9Y una gran multitut de Jueus sabé que Jesús estava allí. Y vingueren, no tant per Jesús, quant pera veurer á Lássaro, á qui havía ressuscitat d'entre los morts.
10Per aixó los Prínceps dels Sacerdots resolgueren fer morir també á Lássaro;
11Perqué molts Jueus per sa causa sen anavan d'ells, y creyan en Jesús.
12Y l'endemá una gran multitut de gent, que havía vingut á la festa, havent sabut que Jesús venía á Jerusalem,
13Prengueren ramas de palmers y exiren á rébrerlo, y cridavan, Hosanna: Benehit sia lo qui ve en nom del Senyor, Rey d'Israel.
14Y trobá Jesús un pollí, y s'assentá sobre ell, conforme está escrit:
15No temias, filla de Sion: mira á ton Rey que ve assentat sobre un pollí d'una somera.
16Los deixebles al principi no entengueren aquestas cosas, emperó quant Jesús fou glorificat, llavors se recordaren que d'ell estavan escritas estas cosas, y que ells li havían fet aquestas cosas.
17Y la turba ques trobava ab Jesús quant cridá á Lássaro del sepulchre, yl ressuscitá d'entrels morts, donava testimoni d'ell.
18Per aixó isqué la turba á rébrerlo, per haver ohit que havía fet aquest miracle.
19Y los Fariséus se deyan los uns als altres: ¿Veheu com no adelantam res? Veus aquí que tot lo mon sen va detrás d'ell.
20Hi havía alguns Gentils dels que pujaren per adorar á Deu en la festa.
21Estos donchs s'acercaren á Felip, natural de Bethsaida en Galiléa, y li suplicaren, dihent: Senyor, voldríam véurer á Jesús.
22Felip vingué á dir ho á Andreu, y Andreu y Felip altra vegada ho digueren á Jesús.
23Y Jesús los respongué, dihent: Arribada es l'hora en que lo Fill del home ha de ser glorificat.
24En veritat, en veritat vos dich, que si lo gra del forment que cau en terra no mor, queda tot sol; emperó si mor, produheix molt fruit.
25Axí mateix lo qui ama sa vida la perdrá; emperó aquell que aborreix sa vida en aquest mon, la conserva pera la vida eterna.
26Si algum serveix, seguéscam, que allí ahont jo so, allí estará també mon sirvent; yl quem servesca, mon Pare l'honrará.
27Ara ma ánima está perturbada; ¿y que diré? Pare, deslliuraume d'aquesta hora. Mes per aixó he vingut en aquesta hora.
28Pare, glorificau vostre nom. Y vingué una veu del cel, dihent: Lo he glorificat ha, y l glorificaré encara mes.
29La gent donchs que estava allí yu oygué, deya: Que era un tro. Altres deyan: Un ángel li ha parlat.
30Y Jesús los respongué, dihent: Aquesta veu no ha vingut pera mi, sinó pera vosaltres.
31Ara es lo judici del mon, ara lo príncep d'aquest mon será llansat fora.
32Y si jo fos elevat de la terra, atrauré á tots envers mí.
33Aixó ho deya pera significar de quina mort havía de morir.
34La gent li respongué: Nosaltres havem ohit de la lley que lo Christo permaneix eternament. ¿Com dius donchs tu que es necessari que sia elevat lo Fill del home? ¿Qui es aqueix Fill del home?
35Jesús los respongué: La llum encara está per un poch de temps ab vosaltres: caminau donchs mentras teniu llum, peraqué las tenebras nous sorprengan; puix lo qui camina en tenebras no sab ahont va.
36Mentras teniu llum, creheu en la llum, peraqué siau fills de la llum. Estas cosas digué Jesús, y sen aná y s'ocultá d'ells.
37Mes encaraqué havía fet tants miracles en presencia d'ells, no creyan en ell:
38A fi de ques cumplissen las paraulas del Profeta Isaías, lo qual digué: Senyor, ¿qui ha cregut lo quens ha ohit á nosaltres, y á qui lo bras del Senyor ha estat revelat?
39Per aixó no podían creurer, perqué Isaías digué ademés:
40Cegá sos ulls, y endurí son cor, peraqué no vejan ab los ulls, ni comprengan ab son cor, ys convertescan, y jols curia.
41Aixó digué Isaías quant vegé sa gloria y parlá d'ell.
42Ab tot molts dels Senadors cregueren en ell; emperó per causa dels Fariséus no l confessavan publicament, per temor de quels expellissen de la Sinagoga:
43Puix ells amaren mes la gloria dels homes que la gloria de Deu.
44Jesús donchs alsá la veu, y digué: Qui creu en mi no creu en mi, sinó en aquell quem ha enviat.
45Y lo quim veu á mi veu al quem ha enviat.
46Jo llum he vingut al mon, peraqué tot aquell que creu en mi no permanesca en tenebras.
47Y si algú ou mas paraulas, y no las observa, jo nol judico; puix no he vingut pera judicar lo mon, sinó pera salvar lo mon.
48Lo quim desprecia, y no reb mas paraulas, té quil judica: la paraula que jo he predicat, aqueixa será la quel judicará en lo derrer dia.
49Puix jo no he parlat de mi mateix, sinó quel Pare quem enviá es lo qui m'ha ordenat lo que tinch de dir y lo que tinch de parlar.
50Y jo sé que son mandato es la vida eterna. Las cosas donchs que jo dich, las dich com lo Pare m'ha ordenat. CAP. XIII. Ultima cena del Senyor. Jesús renta los peus á sos deixebles. Prediu la trahició de Judas. Recomana la caritat, y anuncia la negació de Pere.