Evangeli segons Joan 20
1Yl primer dia de la semana, quant era encara obscur al dematí, vingué María Magdalena al sepulcre, y vegé que havían tret d'ell la pedra.
2Y corregué, y vingué á Simó Pere, y á aquell altre deixeble amat de Jesús, yls digué: Sen han portat lo Senyor del sepulcre, y no sabem ahont l'han posat.
3Isqué donchs Pere y també aquell altre deixeble, y vingueren al sepulcre.
4Corrían los dos junts; emperó l'altre deixeble corregué mes depressa que Pere, y vingué primer al sepulcre.
5Y haventse inclinat, vegé las telas en terra; mes no entrá dins.
6Llavors Simó Pere, que venía seguintlo, entrá en lo sepulcre, y vegé las telas en terra.
7Y lo sudari que havía estat sobre lo cap d'ell, no junt ab las demés telas, sinó separat y plegat en altre lloch.
8Llavors entrá també l'altre deixeble que havía arribat primer al sepulcre, y vegé y cregué.
9Perqué ells encara no havían entés l'Escriptura, que convenía que Jesús ressuscitás d'entrels morts.
10Aquestos deixebles sen anaren altra vegada á sa casa.
11Emperó María estava fora plorant cerca del sepulcre, y estant axí plorant s'abaixá, y mirá en lo sepulcre,
12Y vegé á dos ángels vestits de blanch, sentats, un cal cap, y altre als peus del siti ahont havía estat posat lo cos de Jesús.
13Ells li diuhen: Dona, ¿perqué ploras? Ella los digué: Es que sen han portat d'aquí á mon Senyor, y no sé ahont l'han posat.
14Y havent dit aixó, se girá en detrás, y vegé á Jesús dret; emperó no conexía que fos Jesús.
15Li diu Jesús: Dona, ¿perqué ploras? ¿á qui cercas? Ella, suposant que seria l'hortelá, li diu: Senyor, si sou vos lo quil haveu tret, diheume ahont lo posareu, y jol mel ne portaré.
16Jesús li diu: María. Se girá ella, y li digué. Rabboni, que vol dir, Mestre.
17Jesús li diu: Nom toquias, perqué no he pujat encara á mon Pare; emperó ves á mos germans, y dígals: Jo men pujo á mon Pare, y Pare vostre, mon Deu, y Deu vostre.
18Vingué María Magdalena, donchs, anunciant als deixebles: He vist al Senyor, y m'ha dit estas cosas.
19Y á la vesprada d'aquell mateix dia, que era lo primer de la setmana, y estant tancadas las portas d'ahont se havían reunit los deixebles per temor dels Jueus, vingué Jesús, y presentantse al mitg d'ells, los digué: La pau sia ab vosaltres.
20Y després d'haver dit aixó, los mostrá las mans, yl costat: y s'ompliren de goitg los deixebles ab la vista del Senyor.
21Yls torná á dir: La pau sia ab vosaltres. Com lo Pare m'ha enviat á mi, axí vos envío jo també á vosaltres.
22Havent dit aquestas paraulas, alena sobre d'ells, yls digué: Rebeu l'Esperit Sant.
23Aquells á qui vosaltres perdonaréu los pecats, quedarán perdonats, y aquells á qui vosaltres los retindréu, quedarán retinguts.
24Emperó Thomás, un dels dotse, anomenat Didymo, no estava ab ells quant vingué Jesús.
25Y li digueren los altres deixebles: Havem vist al Senyor. Y ell los digué: Si jo no veitg en sas mans lo senyal dels claus, y no fico lo dit en lo forat dels claus, y no fico ma ma en son costat, nou creuré.
26Al cap de vuyt dias estavan altra vegada los deixebles dintre, y Thomás ab ells. Vingué Jesús, estant tancadas las portas, y se presentá en mitg d'ells, yls digué: La pau sia ab vosaltres.
27Després diu á Thomás: Posa aquí ton dit, y mira mas mans, y dónam ta ma, y pósa la en mon costat, y no sias incrédul sinó fiel.
28Thomás respongué y li digué: Senyor meu, y Deu meu.
29Jesús li digué: Tu has cregut, Thomás, perquém has vist. Benaventurats aquells que no ha vist y han cregut.
30Molts altres miracles feu també Jesús en presencia de sos deixebles, que no están escrits en aquest llibre.
31Emperó aquestos s'han escrit, á fi de que cregau que Jesús es lo Christo, lo Fill de Deu, y peraqué crehent tingau la vida en son nom. CAP. XXI. Aparició de Jesús cerca del mar de Tiberiades. Pesca milagrosa. Amor de Sant Pere. Jesús li encomana apasturar sas ovellas, y li prediu son martiri.