Evangeli segons Joan 1
1Existencia eterna y Divinitat del Verb. Sa encarnació. Testimoni de Joan Baptista. Vocació dels primers deixebles. EN lo principi era lo Verb, y lo Verb era ab Deu, y lo Verb era Deu.
2Ell era en lo principi ab Deu.
3Per ell foren fetas totas las cosas, y sens ell ninguna cosa fou feta de lo que ha estat fet.
4En ell era la vida, y la vida era la llum dels homes.
5Y la llum resplandeix en las tenebras, y las tenebras no la comprengueren.
6Hi hagué un home enviat de Deu ques anomenava Joan.
7Est vingué á servir de testimoni pera testificar de la llum, á fi de que tots creguessen per medi d'ell.
8No era ell la llum, sinó enviat pera donar testimoni de la llum.
9Aquell era la verdadera llum, que illumina á tot home que ve á est mon.
10Ell era en lo mon, yl mon ha estat fet per ell, yl mon nol conegué.
11Vingué á sa propia casa, yls seus nol reberen.
12Mes á tots los quel reberen, que son los que creuhen en son nom, los doná poder de ferse fills de Deu.
13Los quals no han nat de la sanch, ni de la voluntat de la carn, ni de la voluntat del home, sinó de Deu.
14Yl Verb fou fet carn, y habitá entre nosaltres, y nosaltres vegerem sa gloria, gloria com del Unigenit del Pare, ple de gracia y de veritat.
15Joan doná testimoni d'ell, y clamá dihent: Aqueix es aquell de qui jous deya: Lo qui ha de venir després de mi ha estat preferit á mi, per quant ell era abans que jo.
16Y tots nosaltres havem participat de sa plenitut, y gracia per gracia.
17Puix la lley fou donada per Moysés, mes la gracia y la veritat fou feta per Jesu-Christ.
18A Deu ningú'l ha vist may: l'Unigenit Fill que está en lo seno del Pare, es lo quil ha donat á coneixer.
19Y est es lo testimoni que doná Joan, quant los Jueus li enviaren desde Jerusalem los Sacerdots, y los Levitas pera preguntarli: ¿Tu qui ets?
20Puix ell confessá, y no negá, y confessá: Jo no so lo Christo.
21Y li preguntaren: ¿Que donchs? ¿Ets tu Elías? Y digué: Nou so. ¿Ets tu lo Profeta? Yls respongué: No.
22Donchs ¿qui ets, li digueren, á fi de que pugám donar alguna resposta als quens han enviat? ¿Que dius de tu mateix?
23Jo so, los digué, la veu del que clama en lo desert: Feu dretas las sendas del Senyor, com digué Isaías lo Profeta.
24Yls que havían estat enviats á ell eran Fariséus,
25Y li preguntaren, y li digueren: ¿Perqué donchs batejas tu, si no ets nil Christo, nil Elías, nil Profeta?
26Joan los respongué dihent: Jo batejo ab aygua; emperó en mitg de vosaltres hi ha un á qui no coneixeu.
27Ell es lo qui ha de venir després de mi, lo qual ha estat preferit á mi, y á qui jo no so digne de deslligar la corretja de la sabata.
28Assó esdevingué en Bethania al altra banda del Jordá, ahont Joan estaba batejant.
29Al endemá Joan vegé á Jesús que venía á ell, y digué: Veus aquí l'anyell de Deu, veus aquí aquell que trau lo pecat del mon.
30Aquest es lo mateix de qui jo he dit: Després de mi un varó quem ha estat preferit, perque ell era abans que jo.
31Y jo nol conexía; emperó peraqué fos reconegut en Israel, per aixó he vingut jo á batejar ab aygua.
32Y Joan doná testimoni, dihent: He vist l'Esperit Sant baixar del cel com una paloma, y posarse sobre d'ell.
33Jo nol conexía, emperó lo quim enviá á batejar ab aygua, aquell me digué: Sobre lo qui vejas baixar l'Esperit, y reposar sobre d'ell, aqueix es lo qui bateja ab l'Esperit Sant.
34Y jol vegí, y vas donar testimoni de que est es lo Fill de Deu.
35Al endemá Joan estaba encara allí ab dos de sos deixebles;
36Y mirant á Jesús que passava, digué: Veus aquí l'anyell de Deu.
37Y los dos deixebles l'oygueren parlar, y seguiren á Jesús.
38Llavors Jesús se girá, y vehent quel seguían, los digué: ¿Que buscau? Los quals li digueren: ¿Rabbi, (que interpretat vol dir, Mestre) ahont habitau?
39Ell los digué: Veniu, y veheu. Vingueren donchs y vegeren ahont habitava, y permanesqueren ab ell aquell dia: llavors era com l'hora décima.
40Y un dels dos que havían ohit dir aixó á Joan, y que havían seguit á Jesús, era Andreu germá de Simó Pere.
41Lo primer á qui ell trobá fou son germá Simó, y li digué: Havem encontrat al Messías, que vol dir, lo Christo.
42Yl conduhí á Jesús. Y Jesús haventlo mirat li digué: Tu ets Simó fill de Joná, tu serás apellidat Cefas, que vol dir, Pere.
43Al endemá Jesús determiná anar á Galiléa, y trobá á Felip. Y Jesús li digué: Segueixme.
44Felip era de Bethsayda, ciutat d'Andreu y de Pere.
45Felip havent trobat á Nathanael, li digué: Nosaltres havem encontrat á aquell de qui Moysés en la Lley, yls Profetas escrigueren, Jesús de Nazaret, fill de Joseph.
46Y Nathanael li digué: ¿Per ventura pot exir alguna cosa bona de Nazaret? Felip li digué: Vina y veuho.
47Jesús vehent á Nathanael que venía á encontrarlo, li digué: ¡Veus aquí un verdader Israelita en quin hi ha engany!
48Nathanael li digué: ¿Ahont m'haveu conegut? Jesús respongué, y li digué: Abans que Felip te cridás, quant tu estavas sota de la figuera, jot vegí.
49Nathanael respongué y li digué: Rabbi, vos sou lo Fill de Deu, vos sou lo Rey d'Israel.
50Jesús li replicá, y digué: Tu creus perqué t'he dit quet vegí sota de la figuera: cosas majors que estas veurás.
51Y li digué: En veritat, en veritat vos dich, que veuréu obert lo cel, y sobre lo Fill del home pujant y baixant los Angels de Deu. CAP. II. Boda de Caná, ahont Jesús converteix l'aygua en vi. Trau del temple als que traficavan en ell. Anuncía sa resurrecció. Obra varios miracles.